Aquesta setmana passada, l’Assemblea va celebrar eleccions al seu òrgan de govern, anomenat Secretariat Nacional. Aquest cop, el formem 77 representants entre nacionals, dels diferents territoris, de les assemblees exteriors, de les sectorials i de les de joves, que dissabte escollirem els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria.

Començar un secretariat nou ara és molt diferent de quan hi vaig entrar per primer cop després de l’hivern del 2017. Tot i que hi ha coses que potser no hem acabat de fer o no hem fet bé, si mirem enrere des d’aquell moment, hem avançat molt en uns quants àmbits que precisament ens cal consolidar en el nou mandat.

Tenim molta feina per demostrar que són els que segueixen tenint presos polítics

Estic parlant, sobretot, de la feina d’internacionalització i de l’estratègia de la lluita no-violenta. Dins d’aquest últim camp, hem avançat molt en la creació d’alternatives i l’ocupació d’espais de poder amb la campanya d’eines de país (sindicats, patronal, col·legis, cambres...), i en la formació i l’exercici de la desobediència civil.

Ens cal continuar i ampliar aquesta feina, però també millorar en l’estratègia política i ser capaços d’aprofitar la crisi i el descrèdit actual de l’Estat espanyol. Això sí, el govern Socialista-Podemos és molt més ben vist des de l’exterior que no pas el del PP. Tenim molta feina per demostrar que són els que segueixen tenint presos polítics, els que van crear els GAL i els que han, fins i tot, prohibit el dret de manifestació.