El passat 5 de juny va ser el dia mundial del medi ambient i les xarxes socials van bullir de reivindicacions relacionades amb la sostenibilitat. La jornada va coincidir amb una setmana en què s’anunciava l’inici de les obres del túnel de Toses, que no fa pas massa temps va patir una esllavissada, i amb l’anunci que ara ja es podien ocupar tots els seients del tren.

Durant la Fase 1 de l’estat d’alarma, el servei de tren es va interrompre inexplicablement de Ripoll a Puigcerdà. Per això, i tal i com ja vam fer en aquell moment des de la secció local d’ERC de Ripoll a través del grup d’Esquerra al Senat i com també han fet altres actors socials i polítics, cal exigir el restabliment de la circulació el més aviat possible perquè entenem que és vital seguir reivindicant la R3 com un element especialment important per a la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic i social del nostre territori. Nosaltres no deixarem de lluitar-ho i recordarem les vegades que facin falta el gran nombre de reivindicacions al llarg dels últims anys.

És vertaderament vergonyós que la línia sigui la mateixa que fa un segle, que els horaris gairebé també i que no se’n potenciï el seu ús

Tot i que el tren és el transport públic més sostenible, el servei de Rodalies en general i la R3 en particular pateixen des de fa dècades d’un dèficit d’inversions reiteradament denunciat. S’aprofita la més mínima oportunitat per deixar els seus soferts usuaris sense servei i moltes vegades sense previ avís, deixant-los sense marge de maniobra, amb l’agreujant que si no es disposa de cotxe, no hi ha altra manera d’arribar a la destinació, bé sigui per anar a treballar, estudiar o al metge, amb les conseqüències que això pot comportar. 

Al llarg dels meus més de 20 anys d’usuària recordo, especialment, el dia que vaig acabar pujant al cotxe d’un desconegut per arribar a temps a una visita on, si no arribava, no m’haguessin esperat perquè la meva intervenció no era preceptiva amb l’agreujant que això suposava pel meu representat.

Però la incertesa no és l’únic inconvenient de la R3, fins i tot quan el tren va en hora es segueix patint, bé sigui per la poca freqüència, per la durada, pel dèficit d’informació, per patir fred o calor, pel mal d’esquena/cul dels seients, per la inseguretat, per les incidències, per les estacions tancades o pels problemes en els mètodes de pagament. Tot plegat no s’entendria si no és en una marcada estratègia per deixar en desús la línia.

És vertaderament vergonyós que la línia sigui la mateixa que fa un segle, que els horaris gairebé també i que no se’n potenciï el seu ús tractant-se d’un servei públic i no només en el tram fins a Vic, que entenc que és el que els pot resultar temptador per ser més rendible, doncs el servei ha d’anar molt més enllà d’aquesta rendibilitat i no oblidar que arriba a una zona de muntanya, amb poca població i on aquesta és majoritàriament envellida i, per tant, en la presa de decisions i inversions sobre la línia s’ha d’actuar sota una perspectiva d’igualtat d’oportunitats i d’equilibri i cohesió territorial i entendre-la com una infraestructura indispensable per al desenvolupament econòmic i social no només de Ripoll, sinó també de tot el Ripollès i de les comarques veïnes.

Ara és un bon moment. Cal aprofitar l’auge del teletreball i el fet que la qualitat de vida de les comarques de muntanya s’ha posat en relleu degut a la pandèmia de la COVID-19, per no oblidar que hem de seguir lluitant contra el despoblament i mantenir el nivell de desenvolupament econòmic per a la nostra viabilitat demogràfica i territorial, alhora que contribuïm a disminuir la contaminació del planeta.

La duplicació de la línia Barcelona-Ripoll i la millora del tram per adaptar-la a l’ample internacional fins a la Tor de Querol hauria de ser una realitat i no meres promeses. Tenim l’obligació de no deixar de reivindicar la importància de la R3, perquè si perdem el tren, perdem moltes més coses. I el Ripollès ni s’ho mereix ni s’ho pot permetre.