Sant Joan Baptista és tingut pel Patró dels Països Catalans. En tot aquest territori se celebra aquesta Diada amb foc, pólvora, i... molta xerinola. És la ‘cristianització’ de les festes paganes per l’arribada del solstici d’estiu. Per tant, és una festa que ens ve de molt lluny. M’atreveixo a dir, d’abans que els romans vinguessin a fer ‘turisme’ per les nostres contrades (fa més de 2.240 anys). Així doncs, és una festa molt nostra i mereix que la conservem. No obstant, enguany, no pas tot serà gresca i gatzara. Justament estem sortim de l’epidèmia d’aquell maleït virus que ha posat a prova la fortalesa de la nostra societat i de la nostra gent. Ara sembla que aquí, l’activitat industrial i l’econòmica comencen a reprendre suaument. El turisme, que encara no hi és, comença a insinuar-se. Resumint, sembla que la ‘cosa’ comença a funcionar. Que al cap i a la fi, és el que tots volem.

El nostre petit país del Ripollès necessita de totes aquestes activitats, i d’alguna més, també

Ens ha fet una primavera força plujosa, com feia temps que no en veiem però, com que estàvem “’confinats’, tampoc ens semblava tan greu. Paciència. Però, aquest passat dissabte, per la tarda, la ploguda de cada dia va venir acompanyada de llamps i trons. Amb tan mala fortuna que un dels llamps, va caure damunt d’un arbre i de retruc va entrar en la instal·lació elèctrica de la fàbrica tèxtil que tots coneixem com Can Botey. Resultat: una nau cremada, suspesa la producció... Francament, en els moments que estem vivint, és una mala notícia. Confiem en què, malgrat tot, l’empresa pugui remuntar i tornar a l’activitat. Hem de tenir confiança i esperança en que així serà. El nostre petit país del Ripollès necessita de totes aquestes activitats, i d’alguna més, també.

De fet, no era això, el que jo volia comentar-vos avui. Pel bé de tots més m’estimaria que no hagués existit la notícia però... El que m’hauria agradat poder-vos comentar és d’aquesta pressa electoral que es manifesta en les ‘altures’ del nostre país. Pressa que quan parles amb els veïns i coneguts, no es manifesta. Al menys, jo no l’he detectat. Crec, que els electes que tenim a Barcelona, si volen complir amb el seu deure, tenen feina a plena dedicació i per molt de temps. És evident que durant un procés electoral el país romandrà aturat durant ben bé quatre mesos com mínim. La nostra societat, la nostra economia, entenc que no estan ara en condicions de suportar un període d’aquestes característiques. En aquests moments, el nostre país necessita un equip conductor valent i amb les idees clares que acompanyi a la nostra societat a remuntar l’atzucac en que hem caigut. 

Més encara quan veig personalitats públiques, o formacions polítiques, o entitats d’aquestes que es diuen a si mateixes, ‘ben informades’; que ens diuen coses com ara:

• El catalanisme no independentista ha de fer una candidatura única.

• Cal fer una candidatura conjunta de totes les forces sobiranistes (llegeixis independentistes).

• També hi han aquells que tan sols s’emparen en España no se rompe.

• O aquells altres que diuen: Pedro, contigo al fin del mundo.

Senyors, deixeu-vos de galindaines i aneu per feina. Tenim un munt de casos de corrupció que han saquejat els diners de tots, de tots nosaltres, començant per Sa Emèrita Majestat i acabant per... qui correspongui, que la llista és molt llarga.

Endemés, d’aquí a poc arribaran fons europeus (pocs, no us feu il·lusions) per ajudar-nos a sortir del pou on hi som, i seria desitjable que aquells que tenen la responsabilitat de conduir a la nostra societat, abans que aquests fons arribin, cal que, com dèiem abans, cal que siguin valents i tinguin les idees i els projectes clars. I aquest capteniment no és el que s’escau quan estem en ‘campanya’. O així m’ho sembla.