Dels poders absoluts, a les societats democràtiques: Els antics poders es caracteritzaven per la manca d’informacions reals sobre l’univers, el planeta, els avenços científics, etc. Unes classes socials dividides entre uns líders, generalment polítics rics o religiosos sobrenaturals, que eren els dominadors i poderosos, en front dels pobres i humils de les masses analfabetes. Aquest tipus de societat basada en veritats absolutes, va anar desapareixent cap a finals del segle XX, ja que quanta més cultura hi havia, menys gent es mamava el dit. D’altra banda, la creixent expansió dels mitjans de comunicació que començaren a donar les informacions al moment en què es produïen i de tot arreu del mon, varen fer canviar moltes coses, principalment en el món occidental.

Si fins llavors les veritats absolutes eren indiscutibles, ara les veritats han anat passant a ser post-veritats (les veritats personals que es forma cadascú), i que tothom afirma, discuteix, es baralla... El que suposa una gran quantitat i varietat d’informacions percebudes individualment o en grup. Generalment partint de bases emotives i subjectives de cada persona o grups de persones, sovint també, influenciades pels líders demagogs o populistes que aconsegueixen, amb les seves falses veritats, enlluernar emocionalment la clientela de seguidors incondicionals. 

De l’evolució del poder absolut, a la democràtica i a la post-pandèmia COVID-19

Conseqüències de la pandèmia mundial del coronavirus (Covid-19): Aquesta pandèmia ha posat en entredit el poder personal dels líders ideològics del món: tant espirituals, com intel·lectuals, polítics i econòmics. D’una banda es destaca la feblesa de tota la humanitat, que un virus tant insignificant vulneri la nostra salut fins a morir i que no perdoni ni a rics ni a pobres ni guapos ni lletjos. 

La humilitat humana: D’altra banda, la gran quantitat de persones mortes o contagiades ha fet aflorar els grans valors solidaris de moltes persones que han atès als afectats, sovint posant en perill la seva pròpia salut. També els no directament afectats que s’han solidaritzat, tot complint estrictament les normes de confinament decretades pels polítics, als qui els ha caigut la gran responsabilitat de dirigir l’estat d’alarma, en les seves diverses fases i responsabilitats tant científiques com polítiques.

El descrèdit de la supèrbia política: En afrontar la pandèmia mundial, hi ha alguns dirigents polítics que, ignorant o minimitzant les conseqüències mortals del virus, fan valer més els interessos econòmics i empresarials que les vides humanes. Aquests polítics, tant si estan al govern com si estan a l’oposició, hauran de rebre el descrèdit de la majoria de ciutadans, per no haver-se, no solament implicat en la unió de forces contra la pandèmia, sinó que a més van en contra dels polítics que han assumit aquesta realitat tant traumàtica.

Cal esperar que, passada la pandèmia, l’humanisme vers totes les persones d’aquest món tant desestructurat, prevalgui per damunt dels interessos econòmics de les classes privilegiades, i no faci cas dels polítics demagogs i populistes que amb les seves post-veritats falsegen la realitat i tinguem ben present que “la veritat sols és veritat si s’avé amb la realitat”.