Si no hi ha res de nou o cap bitxo en forma del nou coronavirus que provoqui un altre confinament massiu, tot fa pensar que a finals d’any tindrem una altra cita (i ja en van unes quantes) amb les urnes. Ja se sap que quan això passa, tots són promeses, bones paraules, bones intencions, cares amables, apropaments a la ciutadania, repartiment de caramels, bolígrafs, petons i abraçades (malgrat que tot fa pensar que això últim anirà a la baixa). Després de la nit electoral, s’han acabat les bones paraules, les bones intencions, les promeses..., i de bolígrafs i caramels ja no en quedaran. Aleshores venen les estratègies conjuntes, els pactes i el més important, el repartiment dels càrrecs i les cadires. I una vegada fet tot això, l’amnèsia col·lectiva farà veritables estralls en les ments del partits i dirigents polítics, i com sempre el Poble sobirà es queda amb un pam de nas i sense poder fer gran cosa.

Mentre els partits suposadament independentistes es barallen, l’enemic fa servir les seves males arts per fer-nos el màxim mal possible

Tots recordem el fatídic 21 de desembre del 2017, unes eleccions il·legítimes, provocades per un cop d’estat constitucional en forma de 155, que el M.Rajoy va convocar suposadament perquè algú de la UE li va exigir. I des d’aquí vam acudir en massa a les urnes per tal de reemplaçar el que el malvat 155 va desballestar i per continuar el camí cap a la República. Però, per desgràcia, tot ha quedat en un cul de sac. Han passat dos anys i mig del Govern efectiu que tant ens van prometre, i només ha estat efectiu per sotmetre’s i acatar les decisions de l’amo espanyol. L’estratègia conjunta que va fer possible l’1-O va desaparèixer com per art de màgia, el pacte JxCat i ERC per restituir el legítim President Carles Puigdemont no es va materialitzar, entre altres coses per l’amnèsia a la que abans em referia i el molt ‘cangueli’ a la banda d’ERC. El més greu de tot, és que no veig símptomes que això porti a bon port. ERC s´ha convertit en un altre partit autonomista de peix al cove, com el que va practicar la CiU de Jordi Pujol i que en el seu temps tant van criticar. JxCat, que també ha fet els seus pactes a la Diputació de Barcelona amb el PSC (155, GAL, X, calç viva), estan en fase de neteja de convergents residuals dins del PDeCAT. I la CUP no hi és i ni se l’espera, estan més pendents de canviar el model sociopolític i econòmic del món que d’ajudar a consolidar la República.

Mentre els partits suposadament independentistes es barallen, l’enemic fa servir les seves males arts per fer-nos el màxim mal possible. Els catalans, que són l’artífex principal del moviment independentista, estem patint dia sí i dia també la seva crua repressió. Fa uns dies van detenir dos activistes acusant-los de desordres públics ens els aldarulls de l’octubre passat, aquesta setmana la Fiscalia de l’Audiència Nacional acusa de terrorisme a quatre membres dels CDR pels mateixos fets, i la cosa no acabarà aquí. A mesura que la normalitat sanitària es vagi fent efectiva, la repressió anirà a més. L’odi i la maldat de l’estat espanyol no té límits ni aturador, i si ens veuen enfrontats i dividits encara els hi posem més fàcil.

No cal dir que l’únic que ens pot alliberar de tota aquesta ignomínia és fer efectiu l’1-O i la República votada aquell dia amb sang, suor i llàgrimes. Però si no és possible, per les raons que sigui, demano que ho diguin clar i català i que ens expliquin els motius, però que no ens enganyin més, ja estem cansats de tantes falses promeses i tantes il·lusions estroncades.