Ara que coneixem de primera mà què és això del “voler i no poder” en l’àmbit esportiu, ja podem centrar-nos a sentir el mateix en l’àmbit polític. Entrem en any electoral i farem bé de recordar aquesta sensació d’impotència si volem empatitzar amb els nostres representants electes. 

Hem necessitat una pandèmia per adonar-nos que hi ha moltes coses que no funcionen, però el coronavirus només ha estat la culminació d’un cicle que ens ha ocupat una dècada i que ha reconfigurat tot allò que coneixíem.

Fins ara el ciutadà era decisor. En aquest nou cicle haurà d’incorporar també el paper d’avaluador

El nou cicle comença amb noves regles del joc. 

Qualsevol líder en l’àmbit polític, social o empresarial que es vulgui fer valer s’haurà d’ajustar a un nou escenari marcat pel:

1. Descrèdit de les institucions. Ni la monarquia, ni les administracions, ni tan sols les marques comercials són capaces d’arrossegar ja adeptes incondicionals. Avui tot és qüestionat i, per tant, tot ha de ser justificat. Acomiadem-nos dels grans moviments socials que hem vist des del 15M fins a l’1O perquè els nou entorn es dividirà entre aquells que proposin solucions concretes i els populismes. No hi haurà entremig.

2. Descrèdit de les professions. Economistes, periodistes, politòlegs, juristes i, més recentment, epidemiòlegs han estat les grans víctimes d’un cicle que ha arrasat amb qualsevol professió que hagi pretès preveure el futur. La incertesa impera i aquesta no es pot controlar, només gestionar. Gestionar la incertesa requereix flexibilitat i això no és possible fins que no s’abandoni la supèrbia i l’enrocament.

3. Crisi permanent. Ja fa temps que no lliguem els gossos amb llonganisses, però ara sabem del cert que no ho farem mai més. Comença el difícil procés de desacostumar-nos de tots els privilegis acumulats. Aquest és un àmbit d’assessoria on he dedicat bona part de la meva carrera professional i puc afirmar que suposa un repte difícil d’assumir per a molts líders. 

4. Societat histriònica. La societat hiperconnectada plasmada en Twitter i Tik Tok magnifica i frivolitza tot debat públic. És impossible prescindir d’aquesta premissa i ens equivocarem si l’afrontem des de l’aïllament i la impermeabilitat. L’alarmisme només es combat amb més comunicació i evitant la temptació d’entrar en l’espiral de les ofenses i els retrets.

Els líders estan preparats per aquest nou cicle?

Rotundament no. Pot semblar una resposta precipitada, però és fruit de l’observació directa. En pocs dies es publicarà un estudi que he elaborat en col·laboració amb l’escola de negoci ESADE per determinar les conseqüències de la COVID-19 en els negocis i els resultats no poden ser més desesperançadors. 

El 79% dels directius de l’Estat percep estar plenament preparat per la nova economia dominada per l’entorn digital i volàtil, però la realitat indica que no arriben ni a un 4,8 sobre 10 dels requisits mínims. Si això ho tenim en l’àmbit privat, imagineu-vos en el públic. Tenim un problema. 

I quin paper té la societat en aquest cicle?

Doncs torno a l’inici. Entrem en any electoral. No podem esperar que el rol de la ciutadania sigui aportar el seny que els hi manca a l’elit dirigent, però sí que ha d’assumir una nova responsabilitat.

Fins ara el ciutadà era decisor. En aquest nou cicle haurà d’incorporar també el paper d’avaluador. Avaluar comporta entrar en els detalls. Comporta fer un seguiment de l’activitat, abandonar el terreny de les emocions i posar el focus en la gestió. Avaluar vol dir quantificar. Avaluar suposa ser objectiu i conseqüent. En definitiva, avaluar significa abandonar la idea que la legitimitat no la dicta un càrrec o una votació, sinó un procés d’anàlisi constant i permanent.

Com deia Nikola Tesla, “deixa que el futur digui la veritat i avalua cadascú segons el seu treball i els seus assoliments. El present és seu; el futur, per al qual he realment treballat, és el meu”.