Les corrioles, també anomenades corretjoles, carmalloles i carreretes, són bolets del grup dels cama-secs. Depenent d’on ens trobem, ens entenen millor si utilitzem per anomenar-los el terme cama-sec (per exemple a Sant Joan de les Abadesses), però a Campdevànol millor fer servir corretjola; a les valls del Freser, corriola o a Cerdanya, cremallola o moixeriga. 

Un bolet amb tantes denominacions és, lògicament, un bolet corrent i apreciat. I acostuma a ser motiu de consultes variades. En comento algunes.

• En quina mena de prats es fan? En tota mena, secs, grassos, d’herba alta o baixa, de sòls silicis o calcaris. Ara, se’n troben més en pastures. Els prats adobats pel bestiar produeixen més corrioles, ja que el miceli dels fongs obté més nutrients de les rels de plantes sobre les quals viu.

• Quan en puc collir? Tant a primavera com a tardor. A les corrioles els hi calen dies seguits de pluja i frescor de nits. Aquest juny és bo per a trobar-ne.

• I quina és la millor manera de collir-les? A diferència de la majoria de bolets, les corrioles és millor tallar-les-hi les cames. Jo les aplego amb tisores. Com els fredolics. 

• En els prats hi ha bolets molt diferents, com puc estar segur que no m’equivoco? Les corrioles tenen la cama corretjosa a diferència dels altres bolets de prats. Per tant, si colliu un bolet de prat i li cargoleu la cama com si l’enrosquéssiu al barret, i no es trenca, es tracta d’una corriola. Si es trenca, no ho és. És bo practicar-ho abans.

• Per quina raó certes persones anomenen moixernons als cama-secs? Doncs perquè s’equivoquen, confonen un bolet per un altre. El moixernó és un bolet noble, només primaveral, blanc, carnós i molt aromàtic. La corriola, no. És escardalenca, de poca carn i gens aromàtica. Però va interessar comercialitzar-les seques amb el nom, més valorat, de moixernó. I costa molt de tirar enrere. Especialment si la majoria de llibres, diaris, comerciants i restauradors encara mantenen l’error.

• Com conservo els cama-secs? La corriola és un bolet ben curiós, si fa vent s’asseca molt aviat, però si torna a ploure reviu i segueix creixent. Pocs bolets reviuen tant be com elles. Per tant, el més habitual per conservar aquests bolets és assecar-los. Usualment sobre un diari obert (millor canviar-lo cada dia) o fent servir una assecadora, una deshidratadora de fruita. Sempre a baixa temperatura (35-40ºC) si voleu conservar-ne l’aroma. Hi ha qui les conserva en aigua amb sal, però és força més feina. Ara una recomanació important, si les guardeu deshidratades, feu-ho sempre en pots hermètics i després d’haver-los mantingut dos dies dins un congelador. D’aquesta manera mai hi trobareu arnes i evitareu sorpreses.