Se n’ha dit ‘nova normalitat’, sobretot des del govern d’Espanya, mentre el de Catalunya parla de ‘represa’. Però m’agrada més el ‘tornem-hi’ de tota la vida. Després dels mesos d’angoixa, recuperem de mica en mica la nostra quotidianitat, procurant que hi hagi un equilibri entre les precaucions que els científics recomanen i les nostres ganes de tornar a viure i relacionar-nos. 

Tornem-hi, doncs. Per a Òmnium Ripollès, el moment que ho simbolitzava va ser l’arribada de la Flama del Canigó a la comarca. Enguany, amb Coll d’Ares com a punt de distribució per a gent d’arreu del Principat que, en la vigília de Sant Joan, va pujar a buscar el foc que s’havia encès al cim del Canigó. I a la tarda, amb l’arribada de la Flama a tota la comarca, i singularment a Ripoll, on es va voler que la rebuda fos tan propera a la ‘normalitat’ com fos possible. Els atletes corrent des de Coll d’Ares, la música i la dansa per acompanyar-la davant del monestir, l’ofrena a la tomba del comte Guifré i l’encesa de la torxa dalt del campanar hi van ser, adaptats a les circumstàncies. Però viscuts amb tanta o més intensitat que els altres anys. La col·laboració amb l’Ajuntament i Tradicat, entitat que des de fa anys treballa per distribuir la Flama a Osona i el Ripollès, va fer possible allò que només unes setmanes enrere semblava una utopia. Molta gent va poder marxar cap a casa emportant-se el foc del Canigó en un fanalet. I també molts d’altres ho van poder veure en ‘streaming’, des de qualsevol lloc del món, gràcies a la retransmissió en directe que se’n va fer. 

Que les nostres ganes de recuperar els carrers i places siguin també per convertir-los en espais d’expressió reivindicativa

Tornem-hi, també, amb la preparació de la propera Festa del Llibre i de la Rosa del 23 de juliol o, com en diuen, el Sant Jordi d’Estiu. Aquesta data en què el món de la cultura reviurà l’esperit d’aquell 23 d’abril que vam haver de celebrar des del confinament més estricte. Volem que els autors del Ripollès o que han escrit sobre la comarca hi tinguin protagonisme, tal com estava previst si s’hagués pogut fer en la data que tocava. I convidem a preparar-nos per celebrar aquest retrobament amb la cultura, que ens va ajudar tant durant els dies que vam passar tancats a casa.

Al llarg d’aquest temps, Òmnium no va marxar mai. La campanya Esprint Solidari, que va arrencar just al principi del confinament, va recaptar en poc temps mig milió d’euros per a quatre projectes d’investigació científica relacionats amb la Covid-19. Una altra campanya de gran ressò, Llibreries Obertes, va facilitar la compra de llibres per Sant Jordi, i que el seu import es pogués avançar als establiments que estaven tancats. Un milió d’euros va anar directament als llibreters, una injecció de diners que ha ajudat a mantenir un sector imprescindible per la cultura, i la cultura en la nostra llengua més específicament. Hi hem estat, des de les xarxes, però ara hi tornem presencialment. Al nostre local del carrer de Sant Pere de Ripoll cada dissabte al matí, i en activitats que prendran forma durant aquest estiu en diferents llocs de la comarca. I tot això sense oblidar la lluita pels drets i llibertats civils, més bandejats que mai durant la pandèmia. Nosaltres hem estat confinats, i en algun moment potser hem tingut la sensació que la nostra casa esdevenia una presó. El nostre president, Jordi Cuixart, i la resta de presos polítics, estan confinats en presons reals des de fa gairebé mil dies. Mil dies! I la repressió de l’Estat també fa el seu particular ‘tornem-hi’, amb causes contra militants independentistes. Que les nostres ganes de recuperar els carrers i places siguin també per convertir-los en espais d’expressió reivindicativa. Canviada en les formes, sí, però amb el mateix fons.