La cultura, amb tota la seva diversitat, és un dels sectors més afectats per la crisi social i econòmica derivada de la Covid-19. El degoteig d’ajornaments d’espectacles de petit i gran format ha sigut un fluid constant des de l’inici de la pandèmia.

Darrere de cada cancel·lació d’un festival musical, un esdeveniment cultural o una festa major de qualsevol dels pobles i ciutats de Catalunya hi ha una gran quantitat de professionals, cantants, músics, tècnics, operadors de so, actors i actrius, entre molts d’altres. Un extens col·lectiu que ha vist com la seva feina s’ha aturat de cop, els ingressos han caigut en picat i es manté l’elevada incertesa de no saber fins quan es podrà tornar a aixecar el teló. Els seus serveis, bàsics per posar llum, serenor i esperança en aquests moments, s’entreveuen prescindibles en pro de la seguretat col·lectiva.

El moment és complicat i l’hora és greu diuen. Però és en l’adversitat quan es requereixen solucions i propostes imaginatives, factibles i que conjuguin amb els requeriments de les autoritats sanitàries.

Si bé hom és comprensible amb la dificultat de mantenir en cartell els grans festivals culturals, cal optar per esdeveniments de petit format – o reduccions de l’aforament en els de major cabuda - on es mantingui la distància de seguretat entre els assistents i on aquests prenguin totes les mesures necessàries per evitar qualsevol risc de contagi. A tall d’exemple, Sant Joan de les Abadesses no seria el mateix sense les audicions de sardanes dels diumenges a la tarda. Fa quinze dies, amb bon criteri, es va optar per una audició escoltada. Segur que no és el què els balladors preferien, però el caliu humà que es respirava al Passeig Comte Guifré, amb totes les terrasses plenes, va ser un bon bàlsam expiatori en temps de pandèmia.

Un altre exemple local n’és la realització dels espectacles del 25è cicle del Comte Arnau. Enguany, el seu petit format, a l’aire lliure, ha permès mantenir amb un cartell de primer nivell per commemorar l’efemèride i garantir la seguretat dels assistents i evitar prescindir de les actuacions de grups com Sanjosex, Andrea Motis o The Suitcase Brothers.

La pandèmia ha demostrat que als nostres municipis la qualitat de vida és extremadament alta.

Tanmateix, la incertesa cultural continua i està estretament lligada l’evolució de la pandèmia. El Ripollès i la major part dels municipis de Catalunya estan immersos en la preparació de les seves festes majors. En molts casos la seva viabilitat serà difícil de mantenir. En grans ciutats és pràcticament impossible evitar les grans aglomeracions, però en petits municipis les festivitats nostrades es poden reformular i buscar noves maneres de fer. Segur que no seran les festes que tots voldríem, però planificar actes i actuacions amb poc aforament, en diferents espais del municipi, segures, a l’aire lliure i on tots prenguem consciència de la necessitat de les distàncies de seguretat són un element a explorar. Unes activitats que, en alguns casos, podrien anar acompanyades de retransmissions en directe a la ràdio municipal i per internet, per acostar-se a les persones de més risc.

Si bé la pandèmia ha demostrat i ha recordat a molta gent que als nostres municipis la qualitat de vida és extremadament alta i que si podem disposar d’una bona connexió, es pot viure i treballar al Ripollès. La pandèmia també ha de servir perquè la cultura pugui sobreviure amb un canvi de format. En comarques com la nostra en podem ser pioners. Més actes i amb poca gent. Aquesta pot ser una clau.

Així mateix, existeixen altres fórmules que poden explorar les administracions públiques per donar suport al sector de la cultura i que pocs ajuntaments s’han plantejat tirar endavant. És evident que molts actes no es podran realitzar per múltiples factors, però moltes actuacions previstes ja estan incloses als pressuposts vigents amb partides econòmiques aprovades. En lloc d’anul·lar-los cal plantejar la fórmula d’ajornar-los avançant un percentatge del servei no prestat i acordant i fixant una data futura de celebració. D’aquesta manera es dóna oxigen al sector cultural i es planifica un 2021 carregat de cultura amb l’expectativa de deixar enrere un inici de dècada carregat de foscor. Perquè sense cultura també som més pobres.