Ja fa anys, recordo que en les seves conferències, l’enginyer i planificador Albert Serratosa presentava (ho feia molt freqüentment) una imatge aèria d’Europa durant la nit, feta per la NASA. 

Les llums de les grans conurbanitzacions europees quedaven molt ben plasmades. I també apareixien les llums del grans eixos industrials del continent: les ribes del Tàmesi, la conca del Ruhr, l’eix del Roina, l’arc mediterrani, des de Roma passant pel nord d’Itàlia i fins València.

La imatge és impactant: al mig de la península Ibèrica es veia un esclatant punt de llum (Madrid), enmig de la foscor del seu entorn.

El subdesenvolupament espanyol té com un dels factors principals la capitalitat centrada a Madrid

Contra la continuïtat de les grans zones urbanitzades i industrials europees, la conurbanització de Madrid apareixia perduda en mig de la foscor, sense cap relació amb el seu entorn.

Aquest dies, algú ha dit que ‘Madrid es España y España es Madrid’ (Isabel Díaz Ayuso). 

S’han sentit veus discrepant, però cal reflexionar sobre el tema. No és un tema menor.

El fet que en els darrers anys, desenes d’anys (no sols fa quatre dies) s’hagi potenciat Madrid com a capital d’Espanya, centre de totes les comunicacions espanyoles (trens d’alta velocitat, aeroport de Barajas, seu de totes les institucions de govern d’Espanya, lloc d’ubicació oficial de les grans empreses i bancs...), és una errada monumental. 

El retard històric econòmic d’Espanya té en aquest fet una de les seves causes. El subdesenvolupament espanyol té com un dels factors principals la capitalitat centrada a Madrid, al mig del desert (terme geogràfic) castellà.

Els estudiosos de la implantació del ferrocarril a Espanya durant el segle XIX expliquen les errades que es van cometre en el gran esforç inversor fet aleshores, un desastre econòmic. El trens espanyols foren construïts, més que per transportar viatgers i mercaderies, per portar ferro, el ferro amb què estaven construïts.

La ‘red’ radial ferroviària espanyola fou un desastre i així s’ha mantingut.

Avui, malgrat l’aprenentatge del segle XIX, la ‘red’ ferroviària d’alta velocitat espanyola s’ha construït amb el mateixos paràmetres i amb la mateixa manca de racionalitat i de rendibilitat.

I aquí apareixen dèficits gravíssims com la manca d’un corredor ferroviari mediterrani o la manca de comunicació en ferrocarril d’altes prestacions entre Barcelona i Bilbao (dues ciutats que centren els pols industrials del país) o entre Barcelona i València (l’eix exportador cap a Europa).

Madrid no és Espanya (gràcies a Déu!) i, sobretot, Espanya no és Madrid. Però algú s’entesta a funcionar amb aquests paràmetres.

Madrid, al contrari, és un forúncul, una infecció, amb inflamació del teixit cutani del seu entorn, causat per un bacteri, molt estès a tot el món (el centralisme), però que en el cas d’Espanya està aconseguint emmalaltir tota la península Ibèrica.

Per curar qualsevol malaltia cal, primer de tot, tenir clar que no estàs sa, que la teva vida perilla; segon, cercar consell mèdic; i, sobretot, prendre les medicines que s’han receptat el temps que calgui i sigui necessari.