Fa més d’un any que la Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va fer una recollida de 5.000 signatures a tota la comarcal, que expressava el profund malestar per una baixa constant dels serveis mèdics i sanitaris a la comarca. Es demanava el manteniment de tots els serveis de l’Hospital comarcal de Campdevànol, el de referència al Ripollès; comunicant el rebuig que l’hospital de referència del Ripollès passés a ser Olot i no Vic; demanant el compromís de les institucions locals i del govern a buscar solucions que assegurin el servei hospitalari i adequats serveis sanitaris al Ripollès.

La tradicional nadala que cada any reparteix la Plataforma ciutadana El Ripollès Existeix s’ha dedicat aquest any a les mancances sanitàries que acumula la comarca.

Sols percebo resignació

Ara, un any després, abans de les eleccions (res és casualitat! i és ben legítim), els col·lectius XES Ripollès, Som Ripoll, La Sarja, el Casal Popular La Metxa, Endavant Ripollès, Les Bagaudes, Arran Ripollès i Alternativa per Ripoll-CUP han signat un comunicat conjunt en què entre altres reivindicacions relacionades amb el confinament perimetral de la comarca, demanen fer fora la gestió privada de l’Hospital de Campdevànol.

La pandèmia ha tornat a mostrar les mancances dels serveis hospitalaris al Ripollès. Els malalts greus s’han hagut de traslladar a Girona (i no a qualsevol lloc de l’eix de Barcelona, amb millors comunicacions) per manca de serveis d’UCI i s’ha hagut de tancar l’hospital totalment per atendre pandèmics, amb situacions de contagi entre el personal sanitari, que com sempre ha respost heroicament.

Però malgrat algunes manifestacions valentes (l’alcaldessa de Campdevànol), quan els periodistes davant el tancament perimetral de la comarca per la pandèmia, anaven a l’hospital de Campdevànol no es va sentir cap queixa (era el moment adequat d’exposar la situació) per part dels responsables del centre. Estàvem en el millor dels mons!

Crec que cal dir-ho clar i alt: El despullat hospital de Campdevànol, amb els serveis disminuïts (té un laboratori propi quasi tot externalitzat), no disposava dels recursos suficients no sols per atendre una pandèmia sinó per altres necessitats. Fa pocs dies es va presentar una unitat conjunta de pediatria Ripoll-Olot, que demostra el punt on s’ha arribat d’atenció disminuïda.

I cal recordar que estem en una comarca industrial, amb els tipus d’accidents que això comporta; amb una comarca turística amb necessitats de traumatologia, per exemple; i amb una comarca envellida, amb gent afectada de patologies fruit d’anys de treball en condicions a vegades precàries.

I davant d’això, sols percebo resignació. Com si els drets d’atenció sanitària de la gent de la Muntanya fossin disminuïts amb relació als de les grans conurbanitzacions. Els impostos que paguem, per cert, són els mateixos.

Hi ha gent que continua pensant que no ens hem de fer malveure. Que des dels caps pensants sanitaris de Girona voldran la millor per la comarca, quan sols tenen el cap posat en la situació econòmica de les seves instal·lacions.

Caldria despertar-se i, amb els responsables polítics de la comarca al cap (si volen!), fer d’un acte de força, de reivindicació i de dir prou. Si ara no es fa això, no sé quan cal dir no.