“Quan se’l crida a les urnes, el poble de Catalunya no falla mai. Davant els poders de l’Estat, cal saber-nos governar i avançar decididament cap a la República catalana, sense deixar-nos ningú pel camí.”
Jordi Cuixart

A l’hora d’escriure aquest article desconec si s’haurà decretat l’anul·lació del tercer grau dels presos polítics i aquests hauran de tornar novament a passar tot el dia a la presó, en lloc d’anar-hi només a la nit. A l’hora d’escriure aquest article, qui dorm a la presó és Pablo Hasel, per haver cantat contra la monarquia borbònica. A l’hora d’escriure aquest article, un jutjat de Barcelona torna a perseguir el president Quim Torra per la pancarta que demanava la llibertat dels presos al balcó del Palau de la Generalitat.

Tenen clar l’horitzó, el d’aquesta República catalana que no oblidi ningú pel camí

Tot això passa (casualment... o no) quan han transcorregut només 48 hores des que es van tancar les urnes de l’atípica jornada electoral de diumenge. Els poders de l’Estat als que fa referència el president d’Òmnium en la cita que encapçala aquest article han tornat a activar-se després d’una relativa treva durant la campanya. Uns dies de calma, possiblement per no posar entrebancs a l’operació d’estat dissenyada amb el desembarcament de l’exministre Salvador Illa com a candidat a la presidència de la Generalitat.

La realitat, però, va ser tossuda: l’independentisme va tornar a guanyar les eleccions, i aquesta vegada no només en escons sinó també en vots. Perquè el poble de Catalunya, com diu Cuixart, no falla mai. Era el millor acte que diumenge podíem fer en memòria de Muriel Casals, en complir-se el cinquè aniversari de la seva mort.

El que ha succeït després de saber-se el resultat, el retorn de la resposta repressiva, cau a plom sobre les taules on els partits estan començant a negociar els possibles pactes de govern i la formació d’una majoria parlamentària. No es pot obviar aquest factor. Al contrari, ha de servir per esperonar els responsables polítics perquè arribin a una entesa sòlida. L’adversari que hi ha al davant és formidable, i només des d’aquesta entesa se li podrà plantar cara, com també des de la unitat es podrà fer front al feixisme que ha tret el cap, descaradament, en el nostre Parlament. Que no s’oblidi, en els dies i setmanes que venen, el missatge de fons d’uns electors cansats i decebuts, però que van demostrar diumenge que tenen clar l’horitzó, el d’aquesta República catalana que no oblidi ningú pel camí.