En els propers mesos diuen que començarem a rebre una pluja de milions europeus que poden permetre una canvi econòmic com mai s’havia vist a Europa.

No entraré en la manera en què l’administració espanyola i catalana afrontarà el repte de gestionar aquesta pluja benèfica. Tinc greus dubtes sobre la bondat i capacitat de gestió, sempre tortuosa, gens clara i diàfana, com és habitual, de tots els governs. Les senyals d’alarma estan enceses i res fa albirar un canvi en els plantejaments i en les maneres.

Però, tot parlant d’aquesta temàtica, voldria trencar una llança per la inversió cultural i en ciències humanístiques.

Mai es planteja la necessitat d’inversió en el món cultural

Sempre que es parla d’inversions es planteja com una inversió industrial, de recerca i desenvolupament (R+D) o d’innovació i desenvolupament (I+D) en sectors com la farmàcia, en ciències aplicades, en el medi ambient, en tecnologia, etc.

Però mai es planteja la necessitat d’inversió en el món cultural, el món de l’estudi històric, artístic i cultural, en el terreny de la ciències humanístiques.

Es construeixen museus i moltes vegades es negligeix que una de les seves funcions és la investigació, com ho és també la conservació i exhibició.

Fa uns dies, un alt càrrec anunciava el ‘major esforç inversor de la historia en investigació’, però molt segurament no hi haurà ni un cèntim per a la investigació històrica. Una contradictòria paradoxa!

Estem en una branca del coneixement, en les ciències humanístiques, on amb relativa poca inversió es poden fer avanços importants i clars i on les llacunes del coneixements són enormes.

Quan no es planteja la inversió en el terreny cultural, en ciències humanístiques, quan es presenten sols inversions en el terrenys dits productius, estem fent una societat cada cop menys completa, menys global, reductora, més curta i sense ànima, incapaç de valorar, per exemple, el passat històric.

És com si a l’escola s’ensenyés sols matemàtiques, física i química i no s’eduqués en valors, en la urbanitat, en les formes civilitzades, en la convivència. Tots estarem d’acord que a l’escola cal ensenyar els dos aspectes, els coneixements empírics i les ciències i altres aspectes humans que resulten molt importants en la convivència.

Quan es parla d’inversions de futur, sempre es dona per fet que seran per fins productius, com si la història, la sociologia, l’estudi de l’art i de la cultura no fossin produccions humanes, necessàries per un just equilibri de la personalitat i de la societat.

La inversió en ciències humanes no requereix, moltes vegades grans quantitats, però sí temps i uns petits mitjans tècnics, d’inversió.

I com passa amb l’I+D, caldria una certa programació i línies d’investigació pautades i establertes, amb línies d’avanç sistemàtic. Però tot això, que ja s’està fent, especialment a les universitats, mitjançant els projectes i grups de recerca establerts pel Ministeri d’Educació i Ciència, podria assolir capes més àmplies i alhora més profunditat. Hi ha molt treball a fer en la recerca i consolidació i multiplicació de les bases de dades històriques i sociològiques.

Cal dedicar fons de recerca per a les ciències humanístiques, en la proporció i d’igual manera que es reclama una investigació aplicada industrial, tecnològica o en ciències positives. Sense aquesta inversió, la societat anirà coixa!