Penso si estic de vacances. Però en el mateix moment que escric aquest article, penso que estic treballant, preparant aquest article. Per tant, no estic de vacances. Pots estar de vacances i treballant? O al revés, pots estar treballant i de vacances?
Depèn!

Ens cal aturar i reflexionar, gaudir dels sentits i albirar nous paisatges i nous aspectes del món

Hi ha treballs de gaudi i treballs d'obligació. Tot depèn dins de quina posició ets o on et sents. Però hi ha altres aspectes que cal tenir present. Deixés mai de treballar, de cap o de cul? Segurament mai. Tot depèn d'una sensació, d'una posició vital, d'una filosofia de vida.

I les vacances, malgrat el que suposen de desconnectar, són un total engany, una il·lusió o un frenesí. Continuem estant en el mateix món. Mai deixes d'estar treballant (sempre ets, un terme existencial), a un altre ritme, a una altra velocitat, en un altre lloc i dins d'un ambient diferent, però m ai deixés de treballar.

Això potser són les vacances. Treballes la relació familiar i amb els amics o amb gent que no coneixes o has trobat en el camí, amb un tracta diferent.

Treballar és existir? El treball, el fer (sigui dormir, caminar o reflexionar...), sigui en la intensitat que sigui, sempre és un element que té valors quantitatius que no tenen una escala exacta. Durant les vacances tot té un altre ritme. Però les vacances no et treuen del món. Continues dins del món, de la teva circumstància vital. I cal sempre estar en el món, ja que aquest no para, continua girant, com deia la cançó italiana: "...el món gira com sempre... gira el món, gira en l'espai sense fi...". Per tant, cal acceptar aquesta situació i donar-la per bona i tenir-la present com un moment temporal.

Estem de vacances i segurament estem treballant, en una direcció, amb una intensitat i amb una actitud molt diferent del de fa unes setmanes o uns dies, sempre dins d'un món que en diem de vacances, però que no deixa de ser el mateix que ens dona maldecaps, intranquil·litat, angoixa i un cert frenesí.

Però estem de vacances i ens cal estar de vacances. Ens cal aturar i reflexionar, gaudir dels sentits i albirar nous paisatges i nous aspectes del món. I ser conscient d'aquest estat temporal, adequat, necessari i prudent.

Ja vindran els reptes de la vida, els grans pronunciaments i les preses de decisió. Però tot serà després de vacances.