Sota el concepte d’excursionisme s’inclouen avui una sèrie d’esports que es desenvolupen a la muntanya. Però, en els seus inicis, l’excursionisme era sols la pràctica de caminar per espais geogràfics allunyats del lloc de residència habitual, un mitjà per a aconseguir uns objectius científics, culturals i polítics que els seus primers practicants es proposaven.

L’associació britànica d’alpinisme, l’Alpine Club, fundat el 1857 tenia motivacions més esportives, encara que no allunyades del coneixement. L’objectiu era ”emprendre qualsevol de les més difícils excursions de muntanya, i donar a tots l’oportunitat de consultar mapes i llibres”.

Quan el desembre de 1876 naixia a Barcelona l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, una de les primeres organitzacions excursionistes catalana, amb l’enunciat ja ho pregona. Ells reivindiquen l’excursió cultural, científica, no esportiva.

L’excursionisme cultural sols pretén obtenir coneixement, sigui de paisatges, sigui de temes, sigui d’espais

Però ja aleshores existia un grup de persones excursionistes que només volien sortir a la muntanya moguts per un plaer esportiu o de gaudi de l’espai. Aquest diferent incentiu de l’activitat excursionista sembla que va estar un dels elements que va propiciar (1878), l’escissió catalana de l’Associació d’Excursions Catalana.

L’americana National Geographic Society, fundada el gener de 1888, té per objectiu “organitzar una societat per a l’increment i la difusió del coneixement geogràfic”.

L’excursionisme cultural és, doncs, optar per un tipus d’excursionisme que s’allunya tant de l’excursionisme d’aventura, com de l’esportiu.

L’excursionisme cultural és una modalitat de l’excursionisme actual, que vol mantenir l’activitat física de caminar per indrets i espais naturals, però amb motivacions culturals, un concepte imprecís, però alhora molt ampli, ja que engloba tant motivacions culturals materials com immaterials.

És un tipus d’excursionisme que té enfocaments diferents, a vegades complementaris: Científic, per realitzar observacions o realitzar investigacions; arqueològic o històric, per adquirir coneixement històric; etnogràfic o folklòric, vinculat als costums i tradicions, festes i costums locals; religiós o de romiatge, lligat a creences religioses; literari, basat en emplaçaments o esdeveniments de caràcter literari o bibliogràfic; gastronòmic, vinculat al menjar; cinegètic, relacionat amb la cacera o observació d’animals…

L’excursionisme cultural no pretén conquerir cims, ni fer-ho més ràpid, ni més vegades que ningú, ni sumar rècords d’altitud ni cims assolits. No és voler fer quilòmetres, ni abastar cada cop més territori ni vèncer obstacles cada cop més difícils. Vol coneixement.

L’excursionisme cultural sols pretén obtenir coneixement, sigui de paisatges, sigui de temes, sigui d’espais. Tampoc hi ha, almenys com a primer objectiu, el manteniment de la forma física.

Hi ha gent que sempre, en qualsevol excursió, té presents uns objectius molt allunyats del simple gaudi d’una experiència física, del simple esforç personal.

En l’excursionisme cultural hi ha el desig de veure alguna cosa, per exemple l’aparentment eteri paisatge, que sempre va amenitzat d’altres elements geològics, botànics, zoològics i sobretot culturals. Les creacions humanes, sempre amarades d’una ideologia i d’un sistema de pensament, son objecte de l’excursionisme cultural. Gaudir d’un patrimoni, d’uns béns materials, d’art i de tecnologia, del patrimoni cultural material i immaterial, sempre present, un treball social i humà, és l’objectiu central.