Aquests dies s’ha mort una senyora gran i amb ella la generació de la Guerra Civil dins de la meva família.

Ella va néixer acabada la guerra civil, però el seu pare, un treballador del tèxtil, fou assassinat (afusellat) pels franquistes el 1942 pel delicte d’haver estat regidor de l’ajuntament de Sant Quirze de Besora durant la Guerra Civil.

La mort de la generació de la Guerra Civil no ha fet anar aquest esdeveniment històric als llibres d’història. La Guerra Civil segueix ben viva! Lamentablement

Recordo amb honra quan, després d’una petita recerca, vàrem anar al Fossar de la Pedrera, a Montjuïc, on el nom de Josep Cruells Mora, consta a la columna on, poques línies més enllà, hi consta el nom de Lluís Companys i Jové.

I per cert, els cognoms dels testimonis de càrrec en un judici injust, continuen presents a l’escena política catalana.

Així, doncs, la senyora morta representava la darrera generació de la Guerra Civil a la meva família.

És la fi del record de la Guerra Civil? No.

Perquè la Guerra Civil de 1936-1939 continua ben viva. Encara ara hi ha algú que recorda que ells varen guanyar i sense gens de vergonya llueix i enalteix el record fratricida.

Sols cal escoltar l’odi que demostren certes manifestacions, siguin mentides, mitges veritats o total incultura.

I com és anacrònic esmentar la Guerra Civil (que no varen viure) diuen que ells foren perseguits per ETA o que ho són per parlar castellà a Catalunya...
Aquest és el panorama.

Aquesta generació de la Guerra Civil, de la que ja queden poques persones, va haver de viure una etapa ben crua, difícil i estremidora. I després d’una llarga nit de terror i temor, varen viure un suposat canvi de règim polític.

Una nova etapa que ha quedat llastrada pels mals profunds consubstancials del país (esperit de conqueridors, lladronici constant dels béns públics, esperit de revenja, santificació interessada de certs conceptes, desigualtat social, econòmica i territorial, centralisme antinatural...).

Uns sentiments, una moral suposadament catòlica, unes barreres mentals que impedeixen un canvi profund de la mentalitat personal i social. Com deia Antoni Gramsci, “l’Estat sols era una trinxera avançada, darrere de la qual existia una robusta cadena de fortaleses i casamates”. És la superestructura ideològica.

La mort de la generació de la Guerra Civil no ha fet anar aquest esdeveniment històric als llibres d’història. La Guerra Civil segueix ben viva! Lamentablement.

La generació de la Guerra Civil cal homenatjar-la i, alhora, ser conscients del camí que va fer o va haver de fer. Un camí gens galdós, heroic o antiheroic. A cegues i sense cap perspectiva, amb un caminar endavant constant, sense tenir clar el resultat final o l’objectiu que hi havia a l’horitzó.

Estem parlant de gent normal, molt allunyats de qualsevol gran pensament o feina, d’una generació que sense saber-ho, amb total assumpció del seu paper, varen anar tirant endavant, amb constància i amb el seu saber, pobre i gens grandiloqüent, cap a un present, que continua tenint molts reptes de futur.