Hi ha un projecte de Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineu?

El passat divendres el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va fer públic que se celebraria, sols a la vegueria de l’Alt Pirineu, una consulta vinculant sobre la conveniència de la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineu.


Des del Ripollès i el Berguedà s’han aixecat veus contra l’exclusió d’aquestes dues comarques a manifestar-se. I els de Barcelona tampoc tenen dret a opinar.

 

Ens trobem davant una consulta que demostra, clarament, que no existeix un projecte


Havent ja manifestat la meva opinió sobre els aspectes que haurien de ser la base d’una proposta olímpica pirinenca (un projecte infraestructural que respongués a les reivindicacions del territori i la necessitat d’un lideratge des dels mateixos Pirineus, que per ara no existeix), ens trobem davant una consulta que demostra, clarament, que no existeix un projecte. Sols anem a fer volar coloms.


S’exclou de la consulta a territoris que formen part del projecte. No sabem quin abast té el projecte (Pirineu Mediterrani, Andorra, Pirineu de Lleida i de l’Aragó...), no sabem quins seran els guanys pel territori (infraestructures a fer) i no tenim un cap visible, un lideratge (una persona que garanteixi el projecte, a qui identificar i que se’n faci responsable).


Comencem malament.


Un no sap si hi ha ignorància, compromisos secrets, càlculs maquiavèl·lics, pur desgavell polític o projecte difús. Necessitem un país i un govern que faci les coses com calen.
A Prat del Compte, Ribes de Freser i Camprodon fou on se celebraren les primeres competicions d’esports d’hivern a Catalunya a començaments del segle XX. La pista dels Alabaus, on s’han celebrat campionats mundials, de la important estació d’esquí de La Molina, forma part del municipi de Toses, de la comarca del Ripollès.


Estem davant un projecte de país, amb la implicació de tot el país, o sols d’una empresa com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, propietària avui de la majoria d’estacions d’esquí del país, excepte Masella i Baqueira-Beret?


Ara, davant, les queixes, potser algú oferirà ampliar l’àmbit territorial de la consulta. No podia haver-se pensat abans? No és lògic que la consulta abasti a tots els implicats? O estem davant un projecte nebulós i inconcret?


Es farà el desdoblament del ferrocarril de Barcelona-Puigcerdà fins a Vic o Torelló, com està projectat? Es farà realitat l’Eix viari Pirinenc en tot el seu recorregut? Es foradarà el túnel viari de Toses?


Aquestes son les concrecions que, almenys jo, voldria tenir. Però sembla que es vol que el país, sense informació, es pronunciï i després concretar. No sembla pas la manera com s’haurien de fer les coses.