Un dels elements que configuren un centre urbà són els mercats i les fires. La concentració d’unes persones en un indret, i més quan aquest lloc té una ubicació adequada (encreuaments de camins, ponts per passar un riu...), provoca que es converteixi en un lloc propici a la relació i la intercomunicació, que esdevinguin lloc de mercat i de fires. I no sols lloc de comerç durant el dia a dia, sinó molt especialment, en dies assenyalats.

Al Ripollès tenim una llarga tradició de mercats, molts d’ells d’origen medieval. Els grans monestirs i els senyors feudals tenien molt clar que la concessió de mercats esdevenia un punt d’interès pel seu entorn o hinterland, una manera de conferir un nou valor a l’espai sota la seva jurisdicció i control. Per celebrar mercat calia una concessió del senyor feudal (rei, comte o monestir), que els concedia a comptats llocs i amb un abast delimitat i concret. Un punt i una data de reunió, de contacte, de comerç i de convivència.

Ara tot ha canviat molt, però els mercats i fires, fins fa cent anys, marcaven llocs de trobada, per arreglar assumptes, establir costums i tractes

I aquí apareixen els mercats setmanals a Ripoll (dissabte), i ara més modernament, el dimecres, a la zona de la carretera de Barcelona. El mercat setmanal de Ripoll del dissabte, com a capital de comarca i població més gran, és segurament la més concorreguda, tant per comerciants passavolants com per compradors: entre 50 i 100 parades. Però, a més, el diumenge fan mercat a Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, el dimecres a Sant Pau de Segúries i el dissabte (també) a Ribes de Freser.

Ara tot ha canviat molt, però els mercats i fires (junt amb les festes majors, aplecs i les grans celebracions religioses anuals), fins fa cent anys, marcaven llocs de trobada, per arreglar assumptes, establir costums i tractes. I pels joves, la possibilitat d’establir matrimonis, una cosa que era insubstituïble i que avui ens resulta curiosa, un anacronisme.

Les fires més tradicionals a la comarca es continuen celebrant: La Fira de les Quaranta Hores de Ripoll, a l’entrada de la primavera, d’origen religiós. A continuació, la Fira de Sant Isidre, de Sant Joan de les Abadesses (primera setmana de maig). El trio es completa amb la fira de Santa Teresa, record a la tradició ramadera de Ripoll (15 d’octubre).

A Ripoll tenim, a més, la Festa de la Llana i casament a Pagès, que no deixa de ser una trobada festiva i comercial, record de la tradició de comerç amb les ovelles i de la llana (meitats de maig).

I no ens hauríem d’oblidar, malgrat que sembla fora de la comarca, de l’autèntica fira ramadera de l’Hostal del Vila (28 de setembre).

I l’interès per les fires, que pot semblar un anacronisme, no ha defallit. Un supermercat o una gran superfície comercial pot esdevenir o semblar com un mercat o fira antiga, però no té el mateix ambient i caliu.

La Tria de Mulats d’Espinavell (13 d’octubre), no té una història gaire reculada, més enllà de la simple trobada de propietaris i comerciants de bestiar al llogaret de Molló, que segurament era molt menys animada fa sols uns cinquanta o cent anys.

El Mercadal del Comte Guifré de Ripoll (11 d’agost) és un invent recent, de 1977. El mateix podem dir del Mercats dels Vàndals de Campdevànol.

I les Fires del Bolet d’Ogassa, Setcases i Ribes de Freser, de la tardor, també tenen un origen que no podem pas allargar gaire històricament.

I altres manifestacions comercials d’aparició recent: A la vall de Ribes, La Fira Formatgera (setmana Santa) i de la Mel (11 de setembre), de Ribes de Freser. I a la vall de Camprodon, la Fira Mercat d’Herbes de Setcases (maig) i les Firallonga (finals de juliol) i mercat de la Trumfa de Vilallonga de Ter (pont de la Puríssima).

I podríem completar-ho amb fires sectorials (formatge, cervesa, labors i manualitats, col·leccionisme, “els encants”...

La relació, sense acabar de ser exhaustiva, demostra una potència relativament forta i interessant, que cal valorar, analitzar i potenciar, possiblement.