Si acceptem que el drac és el dolent en la llegenda de Sant Jordi, ens ha arribat anticipadament aquesta setmana des de dins de les clavegueres de l’Estat espanyol, que son com un pou sense fons. D’aquí ha sorgit l’espionatge a què han estat sotmesos 65 activistes del sobiranisme català, utilitzant el programa Pegasus, una sofisticada eina de control que fabrica l’empresa israeliana NSO i que només està disponible per als estats. Entre les persones que haurien estat espiades n’hi ha diverses vinculades a Òmnium Cultural, com els anteriors president i vicepresident, Jordi Cuixart i Marcel Mauri. Polítics, periodistes, advocats i activistes diversos han estat víctimes d’aquesta operació.

Que els llibres i les roses s’imposin davant de tanta brutícia

La resposta que ha donat l’Estat espanyol fins ara no pot ser més pobra d’arguments, amb la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, afirmant que “Aquí no s’espia si no és a l’empara de la llei i el dret”. Si fos realment així, quins responsables polítics i/o judicials haurien posat en marxa o emparat aquesta acció? Seria molt greu si això ja hagués passat sense el seu consentiment, però ho seria més encara si l’operació està avalada des d’alguna de les instàncies de l’Estat. El que s’està convertint en el cas de ciberespionatge més gran del món necessita moltes explicacions, i des d’Òmnium es demanaran, però a la vegada s’emprendran accions legals. I caldrà insistir en el fet que aquest joc brut s’ha dut més enllà de les fronteres de l’Estat i s’ha convertit en un afer europeu.

Quina por els fem, que fins i tot després del referèndum de l’1-O i la represàlia posterior han de continuar espiant-nos?

Que tinguem, malgrat això, un bon Sant Jordi. I que els llibres i les roses s’imposin davant de tanta brutícia. Ens trobareu aquest diumenge compartint la festa des de la nostra parada, a la plaça de l’Ajuntament de Ripoll.