Les xarxes socials com Twitter, Instagram, Facebook, Youtube, etc, poden ser una eina molt útil per explicar com és el nostre dia a dia. La pagesia tenim a les nostres mans la possibilitat de fer pedagogia de la nostra feina, compartir fotografies boniques dels nostres cultius i animals, explicar perquè fem les coses d’una determinada manera i no d’una altra, posar en relleu el producte de proximitat, comentar dificultats que ens trobem i interactuar amb la resta de la societat. En sóc usuària, però tinc la sensació que, a vegades, acaben substituint les converses de bar de poble amb un escuradents entre les dents o les tertúlies de sobretaula d’un diumenge amb la família arreglant el món. Converses, opinions i arguments que ens deixen “descansats”, però no solucionen res.

Ens sembla que escrivint un tuit dient que res funciona o un whatsapp queixant-nos que tot ens va en contra ja hem fet la feina que havíem de fer. No funciona així. Vivim en la cultura de la immediatesa. Tot ho volem per abans-d’ahir. Estem desmoralitzats perquè tenim la sensació que les demandes no avancen al mateix ritme que les necessitats, i és cert, com també ho és que si tens clar l’objectiu i l’estratègia, és qüestió de temps obtenir resultats.

Catalunya ha de posar la pagesia al lloc que li correspon com a sector estratègic

Tota aquesta reflexió va perquè, quan des de la Unió de Pagesos, vam anunciar mobilitzacions continuades, sembla que no hem acabat d’entendre què vol dir això. No n’hi ha prou en sortir un matí amb el tractor al carrer. Hi hem de ser sempre que se’ns convoca. Cada sector productiu i cada territori és diferent i té les seves necessitats. Hi ha temes transversals que ens afecten a tots, consumidors inclosos. Ens hem manifestat davant la Subdelegació del Govern de l’Estat per introduir demandes als pressupostos generals, a Madrid per la modificació de la Llei de la Cadena Alimentària i per la perjudicial aplicació estatal de la nova PAC. I així hem continuat i continuarem arreu del país perquè tenim clar qui pot fer polítiques per millorar la situació de la pagesia. Quan sortim al carrer no ho fem sense abans haver fet una feina de negociació amb qui correspongui i, si no entren en raó, ens hem de fer sentir públicament i que tothom sàpiga com es tracta als pagesos i pageses i quines conseqüències té pel consumidor això.

Catalunya ha de posar la pagesia al lloc que li correspon com a sector estratègic si vol un país fort en tots els aspectes: qualitat alimentària, economia circular i verda i, territori equilibrat i sostenible.