L’altre dia remenant pel Twitter en Jordi Badia Pujol, autor del llibre Salvem els mots, ens deia que el jovent ja fa temps que fa servir la paraula pringar per explicar que s’ha empastifat, enllardonat. No sé si us hi heu trobat, però quan davant del jovent intentes canviar una expressió per una altra de més genuïna en llengua catalana sempre es queixen, sobretot si són els teus fills. Tot i que, a voltes, quan senten que altres fan servir alguna de les expressions que tu utilitzes s’encurioseixen per la llengua. De mica en mica s’omple la pica. Vet aquí el que em va passar quan vaig dir que s’han de tenir pesquis. El meu fill em va dir que m’ho havia inventat. Altres vegades ho busca als diccionaris, però aquell dia no en va fer cabal fins que va sentir la mateixa expressió dita per una de les seves professores de la Universitat. Potser per als altres alumnes aquest sintagma verbal va passar desapercebut, però el meu fill el guardarà com si fossin candeletes.

El bilingüisme està guanyant terreny, en detriment de la nostra llengua

Jordi Badia Pujol enumera deu idees perquè la llengua catalana pugui continuar entre nosaltres sense haver de patir. Com que la veiem perillar hi ha patiment perquè t’adones que ja no s’adonen de la diferència que hi ha entre els girs més genuïns dels més castellanitzats. El bilingüisme està guanyant terreny, en detriment de la nostra llengua. Si el substrat de les altres llengües que es parlen a casa nostra tingués més presència potser en seríem més conscients d’allò que és realment nostre i no ens encomanaríem tant del deix de la llengua castellana. El multilingüisme pot salvar les llengües, el bilingüisme sempre esclafa la llengua minoritària. Em pregunto si tenim prou en compte les llengües que ens arriben d’arreu del món? Poca gent sap que l’amazic és la tercera llengua parlada a Catalunya. Tenir-les en compte revitalitzaria el més genuí del nostre parlar perquè les llengües que comparteixen tenen ganes de sentir-se reconegudes, no substituïdes.

Les idees claus que anomena Badia són que expliquem contes en català als nostres fills, alumnes, nebots, néts, amics i coneguts. Que llegim plegats, que reivindiquem que el català sigui més present als mitjans de comunicació, fer servir uns bons correctors com el softcatalà, que pronunciem bé, que activem diferents maneres de dir una mateixa cosa, que estimem els diferents dialectes, que trepitgem el país per escoltar-los, que parlem en català i sobretot tenir ben clar que si aconseguim que la nostra llengua sigui útil ensenyem als altres a estimar-la.