Els que tenim una edat recordem una sèrie nord-americana que s’emetia a TVE a final dels anys 60 que es deia Superagente 86. En ella es reflectia, en format còmic, enfrontaments entre les dues principals agències d’espionatge que representaven els dos blocs que es van repartir el món durant la guerra freda. Posteriorment, Hollywood va fer una pel·lícula basada en la sèrie, que segons la meva opinió, no va estar a l’altura d’aquesta.

Suposo que deuen ser persones que viuen tancades tot el dia en un cau mental que no permet que les seves neurones es coneguin entre elles

Com passa sovint, la realitat supera la ficció i en les darreres setmanes ens hem trobat amb un assumpte que, malgrat que m’hagi fet recordar aquesta sèrie, no té res de còmic sinó que és molt seriós. I que, com no podia ser d’altra manera, passa en un país de la Unió Europea on hi ha una “democràcia avançada” i amb “el Gobierno més progressista de la història”, que no em cal mencionar perquè crec que tots ja sabeu a quin país em refereixo.

A molta gent els hi ha agafat per sorpresa tot aquest afer de l’espionatge a la dissidència política independentista catalana. Suposo que deuen ser persones que viuen tancades tot el dia en un cau mental que no permet que les seves neurones es coneguin entre elles. Com si la repressió dels darrers anys en forma de garrotades, de presó, d’exili, de multes, d’inhabilitacions i d’aquest últim descobert espionatge, sigui producte de la imaginació d’uns pocs il·luminats!

Però ara els principals dubtes són: Què passarà? Tindrà conseqüències? Què farà el Gobierno? O què farà el Govern de la Generalitat? Ho tinc claríssim, ni uns ni altres faran absolutament res.

Per molt que aquest assumpte hagi traspassat les fronteres i suposi cert malestar a Brussel·les, en Pedro Sánchez i la ministra de defensa Margarita Robles, que segons ells mateixos també han estat espiats per Pegasus, com a molt prendran alguna mesura que no solucionarà ni aclarirà res. La que té més números que sigui destituïda és la directora del CNI, Paz Esteban, que segurament és la que té menys culpa perquè només complia les ordres rebudes.

No s’ha de ser un expert per saber que els espionatges els ordena el Govern espanyol, amb autorització judicial o sense, i que la informació rellevant la rep La Moncloa i, per defecte, La Zarzuela, i que aquestes dues juntament amb el CNI, en Villarejo, el poder judicial i altres, formen les conegudes “clavegueres de l’estat”.

I em dol dir que davant d’una situació més pròpia d’una monarquia bananera, l’actitud del Govern de la Generalitat i del seu president també és i serà d’una autonomia bananera, oprimida i sotmesa. La prova la vam tenir a la trobada de la setmana passada amb la presidenta de la Comissió Europea a Barcelona. En aquell moment, el president Aragonès s’hauria d’haver plantat i no haver-hi anat, o hauria pogut marxar de l’acte just al moment que el president Sánchez va prendre la paraula. Però no va ser així, i això em fa sospitar que ens tornaran a enredar amb quatre paraules boniques, tres copets a l’esquena i una tauleta de diàleg que no hi és ni s’espera. I aquí no ha passat res: «Qui dia passa, “poltrona autonòmica” empeny».