Els que vàrem néixer després de la Guerra Civil espanyola estàvem il·lusionats de no haver de viure mai cap guerra propera, que ens aigualís l’optimisme de poder viure  en pau sempre més. Però últimament els mitjans de comunicació ens han fet adonar com d’equivocats estàvem, en veure tant de prop com el dictador i cap d’estat rus, que pretén ressuscitar la Rússia dels Tsars, amb un gran suport dels ciutadans comunistes i dels cristians ortodoxos, envaeix Ucraïna tot  desplegant armes de destrucció massiva contra població civil, assassinant milers de persones i fent exiliar cap a Europa, milions de dones i nens,  que necessiten que els ajudem a sobreviure.  El dictador Putin s’excusa en el fet que les formes “nazis i lliberals” en què es governa al món occidental i Europeu, atrauen els ciutadans de l’Exrepública Soviètica en detriment de la seva influència i domini absolut.

Sempre havia pensat que en el món, com més desenvolupats i cultes fóssim les persones, més cultura, comprensió i seny tindrien els seus representants, fent que les relacions polítiques esdevinguessin més intel·ligents per fer prevaldre l’harmonia general, la col·laboració, el diàleg i el respecte mutu. Però resulta que Putin ha creat a Rússia un estat dictatorial i ultranacionalista, que envaeix i conquereix per la força de les armes i l’amenaça nuclear a un estat democràtic que se sent atret pels valors lliberals i democràtics d’Europa i el món occidental.

L’altre aspecte que ens mostra aquesta maleïda guerra és que els nacionalismes excloents s’han de superar

Per sort, el món occidental ha avançat amb prou diàleg i unitat, a través de l’ONU i la Unió Europea per poder actuar i pressionar econòmicament els oligarques russos que sostenen al “Tsar Putin” i que li facin abandonar la batalla que mai havia d’haver començat.

L’altre aspecte que ens mostra aquesta maleïda guerra és que els nacionalismes excloents s’han de superar. La Guerra Civil espanyola del 36 i la dictadura franquista que es va patir, és un dels exemples que cal que superem. El nacionalisme intransigent espanyol té por “que la rata es mengi el gat”. Indubtablement que les llengües minoritàries s’han de protegir i facilitar una “discriminació positiva” per assegurar la pervivència del Català, l’Eusquera, el Gallec... 

El que ha ajudat la guerra d’Ucraïna és per assenyalar clarament que “Europa ha de ser cada dia més federal”. Així, els electors francesos ja han dit que prefereixen més projecte  europeu que replegament nacionalista. D’una banda, s’ha de centralitzar més poder dels estats membres i de l’altra, s’ha de reconèixer i respectar més clarament les minories nacionalistes de cada territori i facilitar també l’ús del català en el Parlament Europeu. Caldrà treballar fort perquè, d’una banda els estats cedeixin competències al Parlament Europeu i la vegada es donin més competències de serveis propers al ciutadà a les comunitats autònomes.