Sempre que hem estat cridats a les urnes per les eleccions Europees hi ha hagut un fet destacat, la baixa participació.

El percentatge de persones amb dret a vot que l’exerceixen és molt pobre. I no és un fet aïllat a casa nostra, és un fet generalitzat a tots els països de la Unió Europea (menys si la llei electoral obliga a votar, com passa en algun lloc).

Així doncs, davant la constatació de la poca il·lusió que generen els comicis europeus, es va endegar una proposta que el passat dia 3 de maig es va votar i aprovar en el Parlament Europeu. La proposta és una nova llei electoral europea, amb innovacions que poden semblar supèrflues, però que comportaran avançar cap a una Europa més federal.

Sí que semblen canvis menors, però pels estats no ho són pas, i aquí és on plora la criatura

Bàsicament, hi ha sis punts importants: Fixar el 9 de maig com a jornada electoral a tots els països (que és quan se celebra el dia d’Europa), establir els divuit anys com l’edat mínima per a concórrer a les eleccions (no tots els estats membres tenen el mateix mínim d’edat), imposar un llindar electoral mínim del 3,5% dels vots emesos a les circumscripcions de més de seixanta escons (es refereix als estats amb més població), garantir l’accés de tothom a les eleccions i permetre el vot per correu (no tots els estats el permeten), facilitar que els electors votin pel president de la Comissió en un sistema de «candidats principals» (Spitzenkandidaten) a través de fer llistes europees i per últim la creació d’una nova Autoritat Electoral Europea per a supervisar el procés i garantir el compliment de les noves normes.

Dit així, aquestes mesures semblen ben poca cosa, un petit pas, però en realitat aconseguir aquests canvis serà un gran pas. Per què ho dic això? Doncs perquè ara mateix les eleccions europees es regeixen per 27 lleis electorals diferents, aplicar una llei electoral igual per a tots els estats implicarà harmonitzar el sistema electoral, sí, això no obstant de retruc els estats hauran cedit poder i control sobre aquests comicis. Votarem unes llistes encapçalades per persones candidates a presidir la Comissió, ara mateix la presidenta és escollida pels estats. I tots els europeus ens regirem per les mateixes normes electorals, votarem dins el mateix període de temps, i això ens permetrà fer un seguiment electoral equivalent al de la resta de jornades electorals.

Sí que semblen canvis menors, però pels estats no ho són pas, i aquí és on plora la criatura. El Consell s’ha de pronunciar per unanimitat sobre el text aprovat al Parlament. A continuació, els canvis legals que s’hi hagin introduït tornaran al Parlament per al seu vistiplau, i finalment el text resultant ha de ser aprovat pels estats membres segons els seus propis ordenaments constitucionals.

Resumint, la notícia és bona, però tot just és l’inici d’un llarg procés legislatiu. Com deia el mestre: “largo me lo fiais amigo Sancho...”