Hi ha un Estat profund que és constituït per les forces de coerció repressores (aparell de justícia, policia i agències de seguretat nacional). No és pas cap revelació. L’Estat, per la seva pervivència, ha comptat amb aquests elements per la seva supervivència. Abans, aquests elements eren sota el govern dels reis. Ara haurien d’estar sota el govern dels Estats democràtics, però aquest axioma ja no és pas tant veritat.

En Estats democràtics ben constituïts i reglats, l’aparell de justícia, de policia o de seguretat nacional tenen un control més o menys sofisticat des del poder executiu, del legislatiu i dels ciutadans. Podríem exposar diferents situacions on aquest control s’exerceix. Als Estats Units alguns jutges, que depenen de cada Estat, passen per un control democràtic, són elegits. L’aparell policial és especialment divers (FBI, Departament de policia de Nova York, policies de comtat, xèrifs, ràngers, Marshall o d’agutzils, policies tribals...). Existeix una policia judicial i l’aparell de fiscals és molt independent, a vegades, bastants, aquest cop sí, són elegits. Les agències d’espionatge i contraespionatge o la mateixa CIA, malgrat alguns escàndols, tenen un control centralitzat, ferm i intocable, amagat.

En el cas espanyol, tot això és pura entelèquia. Existeix un Estat profund, d’origen franquista directament, que no ha passat cap reforma i continua amb els seus plantejaments antiquats, antidemocràtics i, sobretot, sense cap control efectiu, concret i clar de l’Estat elegit i dels executius de torn. Hi ha gent que no ha canviat de camisa, ni d’idees, ni de plantejaments. No ha estat necessari.

Existeix un Estat profund, d’origen franquista directament, que no ha passat cap reforma i continua amb els seus plantejaments antiquats, antidemocràtics i, sobretot, sense cap control

Tenim policies (Villarejo o els comandats per Fernández Díaz) que feien i desfeien i no hi ha cap resolució per posar definitivament fi a un estat de coses inacceptable en una societat moderna i democràtica. L’aparell judicial espanyol, especialment les més altes instàncies, moltes vegades fan veure que no existeixen i procuren no adonar-se de certes coses (el cas dels diners del rey emèrito, és un exemple clar i manifest). D’altres, se n’assabenten i les magnifiquen, mirant-les amb un peculiar mirall distorsionant.

Dintre dels aparells judicial, policial i de seguretat nacional no hi ha, aparentment, cap posició crítica contra un estat de coses que és, com a mínim, inacceptable i contraproduent. És paradigmàtic d’un Estat i d’una societat crítica inexistent.

La dreta espanyola no té cap necessitat de reformar aquest Estat profund, que serveix més als seus propòsits que la seva maldestra i ignorant pràctica política diària. El franquisme és, ha estat i està i alguns continuen manant com sempre. L’esquerra espanyola, amb el lliri a la mà o incapaç de fer reformes profundes, sembla no importar-li i té por d’aquests poders ocults.

El fiscal contra els independentistes catalans, dos anys abans dels fets (premonició divina, suposo), ja va justificar la investigació feta per un Guàrdia Civil com constitutiu de rebel·lió, quan les armes no han aparegut i les urnes foren incapaços de trobar-les. El cas de les escoltes telefòniques, on a més del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) sembla bastant clar que altres instàncies utilitzaren Pegasus (Policia, partits en plena negociació política...), no és més que una mostra d’un Estat profund, no sols antidemocràtic i sense control, sinó inepte, incapaç maldestre, fins al punt de ser detectat. I les explicacions (quines directrius donava el govern al CNI, quina justificació per les escoltes va concedir el jutge...) ofereixen totes un lamentable panorama. Un Estat democràtic que no existeix profundament, que sols és aparença, il·lusió o somni.

Per acabar, si els governs haurien de controlar l’Estat profund, hi ha una economia profunda, intocable i secreta, amb tots els asos a la mà, que és present de manera molt clara i sense aturador. Les lleis les fan els poders econòmics i no els legisladors. Si no som capaços de governar l’Estat, l’Estat profund, som capaços de governar l’economia, d’anar cap a una major igualtat?