Fa poc més d’una setmana que es van obrir al públic els anomenats jardins de la Puda, en realitat un espai privat que conformava el parc enjardinat de la torre de la Puda i que, gràcies a la generositat dels seus propietaris –les hereves i hereu de l’empresari ceramista de Montgat, sr. Carmelo Casanovas- que en van fer donació al municipi, ara són un bé natural del qual tothom en pot gaudir.

Aquesta riquesa arborícola, a més a més, ajuda a donar a conèixer i, per extensió, a potenciar els beneficis de l’arbrat urbà

Aquest espai va ser dissenyat fa una seixantena llarga d’anys pel prestigiós paisatgista i dissenyador de jardins Joan Mirambell i Ferran (1892-1983), home d’una vasta cultura i de pregones inquietuds artístiques (era pintor, il·lustrador i mestre de dibuix); imbuït del tot dels principis del corrent estètic i intel·lectual del Noucentisme, va treballar amb la flor i nata dels arquitectes del moment, Jeroni Martorell o Duran i Reynals entre d’altres. La vila de Sant Joan té la sort de poder comptar amb més d’un espai públic dissenyat per ell, com ara els jardins de les places d’Anselm Clavé i de Torres i Bages, dues mostres fefaents de la concepció noucentista de l’urbanisme, que no era altra que la de potenciar l’educació cívica mitjançant la bellesa dels espais públics, talment unes noves àgores, en l’accepció clàssica del terme.

Pel que respecta a la plaça dedicada a la memòria d’Anselm Clavé, crec que val la pena recordar que aquest espai inaugurat l’any 1927 fou dissenyat per Jeroni Martorell en tant que arquitecte, i per Joan Mirambell en tant que mestre jardiner; estava destinat a convertir-se en el nou centre cívic de la vila en el sentit expressat unes línies més amunt: la nova àgora, ja que s’hi havien d’ubicar l’edifici de l’Ajuntament i el dels habitatges dels mestres (malauradament no es van fer realitat) del Grup Escolar, avui l’escola pública Mestre Andreu, que s’estava construint a tocar de la nova plaça i que s’inauguraria el 1929. Tot estava dissenyat i planificat pel mateix Jeroni Martorell en què pedagogia, estètica i sentit cívic anaven de bracet. Anys a venir, en Joan Mirambell encara dissenyaria un altre espai emblemàtic del i per al poble: la placeta Pompeu Fabra.

Tornant als jardins de la torre de la font de la Puda, reitero que al seu moment pertanyien a l’àmbit privat i que van ser pensats per al gaudi i ús exclusiu dels seus propietaris i que, tot i això, Mirambell va tenir la llibertat de poder-los dissenyar segons el seu criteri; l’edifici de la torre està edificat just al marge de la muntanyeta del Roser i pel que fa a l’espai exterior dels jardins, tenia dues solucions, adaptar la muntanya al nou ús enjardinat, o bé, enjardinar la muntanya sense transformar-ne l’orografia... i això darrer és el que va fer, adaptar el jardí als desnivells i corbes de la muntanya, amb uns resultats sorprenents. Les úniques «transformacions» del terrer que es va permetre les concentrà en el racó (valgui l’expressió) pensat per a la pràctica esportiva, amb una piscina avui reconvertida en un bell estanyol, i la pista de tenis-bàsquet. Aquesta muntanyeta enjardinada conté una pèrgola amb glicines que l’ombregen i tot un conjunt d’arbres propis i forans molt emprats en jardineria per mor de la seva bellesa, que li confereixen un plus d’originalitat, com ara grèvols, sequoies gegants, faigs tricolors, xiprers estrets i de Lawson, cedres blaus de l’Atles i de l’Himàlaia, una pícea de Colorado, un arbre de Júpiter, etc.

Pensant en termes ecològics i de sostenibilitat ambiental, aquesta riquesa arborícola, a més a més, ajuda a donar a conèixer i, per extensió, a potenciar els beneficis de l’arbrat urbà, que s’especifiquen en un decàleg que es troba en una placa a l’entrada del que havia estat la pista esportiva: regulen la temperatura ambiental, retenen la pols de l’aire, amorteixen els sorolls urbans, regulen la humitat de l’entorn, amorteixen les ventades, regeneren l’oxigen, donen refugi i aliment a moltes espècies, reflecteixen el calendari local, amorteixen l’estètica urbana i afavoreixen la relaxació i el benestar.

Els jardins de la font de la Puda han estat possibles gràcies al concurs de diferents institucions públiques com són l’Ajuntament de Sant Joan, el Consell Comarcal (Pla per a la promoció del turisme de natura al Ripollès), la Generalitat de Catalunya, i els fons FEDER provinents de la Unió Europea.