Fa anys que patim manca d’inversions. Fa anys que les nostres comunicacions i infraestructures ferroviàries entrebanquen el dia a dia dels ripollesos, sigui en l’àmbit personal o laboral. Cues insuportables, gairebé cada cap de setmana (que ben poques vegades comporten ingressos en concepte de turisme), i retards injustificats en la RENFE-R3 que molts estudiants i treballadors pateixen dia sí i dia també.

Aquest greuge, que fa anys i panys que arrosseguem, és una de les raons principals que esgrimeixen alguns ripollesos partidaris dels Jocs Olímpics espanyols per a reivindicar-ne la celebració. No és, però, aquest, un argument pervers? Tan poca estima ens té el govern català, que les nostres necessitats només es valoren i debaten quan perjudiquen els barcelonins que pugen a esbargir-se, o els estrangers que assisteixen a uns Jocs Olímpics d’hivern?

Que no ens comprin amb engrunes, promeses ni xantatges

És que els ripollesos no ens mereixem comunicacions decents per a desenvolupar-nos socialment i laboralment? És que les empreses ripolleses no es mereixen més bones carreteres per a poder ser competitives i estendre’s a nous mercats?

La nostra qualitat de vida i les nostres oportunitats de progrés no poden continuar subordinades a la voluntat o benefici de qui percep Ripoll com una simple terra de pas. I encara menys, no poden esdevenir un argument vàlid per a normalitzar l’ocupació colonial que patim.

O és que encara algú dubta del fet que l’Estat espanyol farà servir aquests Jocs Olímpics d’hivern per a esborrar de la memòria internacional i col·lectiva els cops de porra del Primer d’Octubre?

Ara no és hora de vendre una imatge conciliadora amb qui ens impedeix militarment i judicialment aplicar el resultat de les urnes; ara és hora de mantenir-nos ferms i de no cedir ni un pam de terra ni de glòria a la nació que fa més de quatre segles que intenta assimilar-nos.

Que no ens comprin amb engrunes, promeses ni xantatges. Els ripollesos ens mereixem més bones comunicacions i infraestructures perquè som i volem continuar sent capital de comarca, no pas perquè vulguem contribuir a blanquejar l’ocupació espanyola ni perquè els qui passen de llarg, se sentin més còmodes o arribin abans a casa.