Estem davant un somni, un malson, un simple baladrejar, una obra de teatre dolenta d’argument infumable, una òpera bufa, un «sainet» o ...? Cada dia que passa tenim un episodi més. Un no acaba mai d’anar de sorpresa en sorpresa, davant els esdeveniments que rodegen el projecte de Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu. A les darreres escenes amb un president d’Aragó, un suposat diplomàtic del Comité Olímpico Español (COE) i un govern català inactiu, hi ha molts elements que provoquen autèntic estupor.

L’argument per uns Jocs Olímpics al Pirineu és molt clar, cal repetir-los?

Si hi ha consulta, cal consultar a tots els implicats i no deixar sols d’emetre un sí o un no

Primer de tot cal que hi hagi algú, en representació del territori, que lideri i governi el recorregut d’aquest projecte, des de la planificació, el llarg camí de la promoció, l’adjudicació i fer realitat els projectes, fins a la celebració de les proves esportives el 2030. Per ara, aquesta imatge visible del projecte Jocs Olímpic d’hivern al Pirineu no existeix. O hi ha algú a l’ombra que dirigeix aquesta obra de teatre maldestre, d’argument impresentable? Per cert, la celebració de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona va requerir una consulta popular? Totes les instàncies varen posar-se d’acord i van aparaular l’esdeveniment.

Quan un governa, sospesa les oportunitats, valora els fets, escull les actuacions i tira endavant. Per això els que governen han estat elegits, per governar. En el cas de la Generalitat de Catalunya i els Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu no sembla pas que hi hagi una aposta decidida, clara i ferma, una voluntat i consciència que estem davant una oportunitat, on s’esmerçaran, si cal, els esforços que siguin necessaris.

Del projecte de Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu no sabem res. Ni on es faran les proves ni les infraestructures necessàries per fer de l’esdeveniment una fita tangible pel Pirineu. Els intangibles que s’obtindrien per la promoció turística i per les estacions d’esports d’hivern del Pirineu català són previsibles i poden resultar interessants. Sense cap dubte! Però si els Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu han de ser un motor de canvi i de millora pel territori, han de resultar tangibles durant anys. No n’hi ha prou amb banderetes i cartells!

Es desdoblarà la línia fèrria Barcelona-Puigcerdà? El tren de la Pobla deixarà de ser un tren de fireta, per esdevenir un mitjà de transport modern? Es farà el túnel de Toses? Es farà un túnel al port de la Bonaigua? Podríem anar afegint a aquesta llista les infraestructures que el Pirineu necessita i reivindica per un desenvolupament harmònic, que el faci un territori amb possibilitats per viure dia a dia, no sols uns caps de setmana. Algú té un projecte de futur pel Pirineu?

Aquestes són les concrecions, els tangibles, que els pirinencs voldríem saber i conèixer. Però d’això ningú en parla i tampoc sabem a qui demanar-ho. I per cert, si hi ha consulta, cal consultar a tots els implicats i no deixar sols d’emetre un sí o un no. Si es vol participació popular, que sigui real, on puguin fer-se aportacions.

Però, per cert, insisteixo, qui lidera aquest projecte?