Fa uns trenta-set anys que a l’Estat espanyol es va reconèixer el dret a l’avortament.

Des d’aleshores, s’han anat canviant alguns punts de la llei depenent del pensament polític de torn.

Està clar que la dona amb setze anys o més és qui ha de decidir si vol avortar o no.

El plaer passa per davant els passos de l’aprenentatge

Per tant, ha de tenir la informació i el suport legal i material. I, sobretot, el psicològic. També de la família, tutors, amics... si hi confia.

I jo em pregunto: per què no es parla mai de l’home si el fetus es forma per la introducció de la seva esperma dintre l’òvul d’una dona?

Dic això, perquè fa molts anys que crec que a l’escola s’hauria d’ensenyar l’educació sexual a partir dels tres anys ininterrompudament i fins als divuit.

De fet, el plaer passa per davant els passos de l’aprenentatge.

“Imagineu-vos per un moment que voleu menjar maduixes sense haver plantat la llavor, sense haver-la regat, sense esperar que creixin les fulles i sense deixar madurar el fruit”.
Com és possible que un home pugui maltractar, violar i fins i tot matar a una dona essent menor d’edat? I, per contra, no pugui conduir un cotxe, anar a la presó o simplement votar?

Contradiccions a punta pala que degraden i destrossen la nostra societat.

On són els valors? Qui parla del respecte, de la responsabilitat i del rigor?

I que fan a la Conselleria de Feminisme i Igualtat del Parlament de Catalunya que fan bandera de com s’avança amb la llibertat sexual i de gènere, però miren cap a una altra banda quan veuen que el masclisme augmenta obligant dones a tapar-se el cap reprimint-les i discriminant-les?

Només cal mirar, observar, escoltar i llegir alguns llibres que s’han atrevit a escriure aquestes dones per veure la realitat.