La guerra a Ucraïna ens ha portat entre d’altres un augment notable del preu de carburants, fertilitzants, gra (blat, blat de moro, soja) i pinsos, entre d’altres. Avui em centro en els fertilitzants.

La indústria dels fertilitzants ha desenvolupat majoritàriament els adobs minerals sintètics. Es tracta de l’elaboració de composts solubles que subministren a les plantes els nutrients que precisen pel seu desenvolupament. En especial el que s’anomenen macronutrients, és a dir, nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K), el que es coneix usualment per NPK. L’adob d’aquest tipus més estès a casa nostre és el que conté 15% de cada un dels tres components, popularment conegut per 15:15:15 o bé el triple quinze. Els del ram el coneixem prou bé. A més de NPK ens cal afegir, especialment en les terres àcides, calç i magnesi, i en les bàsiques magnesi i sofre.

Sobtadament hi ha hagut una coincidència d’interessos entre la recerca de fertilitzants de baix preu i la lluita contra el canvi climàtic

Per l’encariment dels preus dels adobs per les raons esmentades, la necessitat ha esperonat la recerca en aspectes que estaven al ralentí. I podríem dir que sobtadament hi ha hagut una coincidència d’interessos entre la recerca de fertilitzants de baix preu i la lluita contra el canvi climàtic.

Una de les línies de lluita contra el canvi climàtic que s’ha anat analitzant amb prudència mundialment ha estat la fertilització de terrenys agrícoles amb pols de roca. Alguna cosa en saben a la Garrotxa amb el basalt. Simplificant, resulta que l’aplicació de pols de silicats de calç i magnesi a camps de conreu s’ha demostrat que accelera el segrest d’anhídrid carbònic de l’aire. Resumeixo els passos: Quan s’aplica pols de roca basàltica a un terreny, la seva degradació natural allibera cations que generen alcalinitat, com a conseqüència l’anhídrid carbònic es converteix en bicarbonats dissolts que acaben al mar, on s’emmagatzemen.

Aquest és el procés a grans trets, que estarà molt influenciat pel tipus de sòl, aigua i pH. Però val a dir que és un procediment conegut en el món agrícola, que no precisa maquinària especial i que és de posada en pràctica molt ràpida. A part, triturar pedra gasta menys energia que elaborar fertilitzants químics i transportar-los.

Entre totes les roques estudiades fins ara, el basalt sembla que és en aquest moment el candidat escollit. Si més no segons els resultats que he pogut llegir de les recerques angleses, que és el país on més feina s’ha portat a terme en aquest camp. La meteorització del basalt allibera fòsfor, calci, potassi, magnesi, ferro i altres micronutrients, això si, amb aplicacions de 50 tones per hectàrea.

Caldrà buscar algun subministrador i iniciar les proves a l’hort...