No sabia jo que trobaria un tros del paradís terrenal quan vaig arribar al veïnat desconegut per a mi fa quasi trenta-sis anys. Sempre havia viscut en barris de grans ciutats on he gaudit també dels costums i de les característiques socials i culturals. Però en aquest veïnat tranquil, acollidor i ple d’història i de vida, que continuo descobrint a mesura que la integració és més profunda i completa, em sento molt feliç i més realitzat. A casa meva, els avis i els pares sempre m’havien aconsellat que allà a on visqués l’estimés i que m’integrés totalment. I he sigut obedient i per això he descobert la grandesa històrica i social del veïnat on visc: Rocabruna.

Per a molta gent jo continuo sent un forà, un “pixallit”. Això no és un inconvenient ni un impediment per estimar el lloc a on visc

És veritat, també, que per a molta gent jo continuo sent un forà, un “pixallit”, un no integrat perquè no he nascut a la Vall de Camprodon. Això no és un inconvenient ni un impediment per estimar el lloc a on visc i més quan passejo pels carrers solitaris, però plens de vida, d’història, de vivències, quan escolto el silenci de la natura els matins o a la nit quan contemplo el cel pur ple d’estrelles o els núvols que anuncien pluges generoses pels camps, prats i boscos on el bestiar pastura tranquil·lament i es tracta amb altres que no saben viure en cap de les cases de pagès que alegren la vall i prefereixen racons solitaris on se senten tranquils i protegits. En aquesta vall de natura rica i generosa és fàcil integrar-se i viure feliçment. És el que em passa a mi, i per això dono gràcies a la natura que m’envolta i em parla de persones que abans que jo, vivien integrades i felices i que feien el possible perquè la vida en el veïnat fos més agradable per a tothom, pels que comparteixen feines, activitats i habitatges i pels que tenen objectius i preocupacions de millora personal, familiars i veïnals.

Jo he tingut la sort de conèixer persones molt bones i amb grans coneixements de la vida a Rocabruna que s’han esforçat sempre per aconseguir una vida més rica i humana per a tots, per als que estaven integrats, per als que hi vivien esporàdicament degut a la feina que feien (treball a les mines o eren pastors).

Moltes són les anècdotes i vivències explicades a la vora del foc i en sobretaules festives i amicals. Viure en un veïnat vol dir compartir idees, projectes, somnis i propostes de millores que tant es poden intercanviar i millorar en els nuclis familiars, com en un àpat festiu en qualsevol dels restaurants acollidors que té Rocabruna, o en reunions veïnals en l’antiga escola que encara continua essent un lloc de germanor i d’intercanvi cultural i social.

Jo continuo defensant la vida en els veïnats com el meu, on la natura i la vida social es complementen i s’enriqueixen mútuament. Quina sort la meva de poder gaudir de la pau, la convivència fraternal i amical, de les trobades festives i sobretot de la bellesa natural que puc contemplar cada dia en les meves passejades. Però això no impedeix que encara podem millorar en alguns aspectes que ajudarien que la vida, en aquests llocs fos més satisfactòria per a aquelles persones que volen compaginar el seu treball Intel·lectual o burocràtic (millorar la connexió a internet, i la comunicació telefònica en la qual hi està treballant l’ajuntament de Camprodon amb interès) amb el treball ramader i agrícola. Tot és possible i real a Rocabruna i tot ajuda a compaginar el treball mecànic i el tècnic. Es pot estimar i compaginar la natura i la tècnica i aconseguir la felicitat tan buscada. La tenim ben a prop!