És sabut per tots que la població del Ripollès és especialment envellida. Segons les últimes publicacions que analitzen el futur de les diferents comarques, casa nostra és una de les regions més vulnerables on el risc de despoblament és més elevat. Per analitzar aquest fenomen s’han de tenir en compte un gran ventall de factors com l’econòmic, habitatge, oferta d’oci, comunicacions, serveis, etc. Tots els factors que motiven al despoblament tenen un denominador comú com a principal damnificat: El jovent.

Per un costat tenim una administració pública que no ha estat capaç de generar unes sinergies útils cap a la població més jove de la comarca, i una societat civil que massa vegades no ha sabut reinventar-se per dinamitar la regió.

És palpable que els recursos econòmics, en gran part, van sempre destinats al visitant i a la població envellida

La situació autodestructiva actual que hi ha a la comarca pel que fa a jovent comença entrada l’adolescència. A aquesta etapa vital els adolescents comencen a gaudir de certa autonomia principalment els caps de setmana, però en paral·lel no hi ha ni un oci planificat per ells ni un sistema d’equipaments econòmicament sostenible. Hem de tenir en compte que el clima de la comarca fa que hi hagi una temporada d’hivern i tardor molt llarga amb unes temperatures molt baixes, i la mala planificació de l’oci per joves provoca que s’hagin de refugiar als bars o a locals privats on les dinàmiques compartides alguns cops no són massa beneficioses.

Les dificultats a les quals ens trobem els joves no acaben amb el pas de l’adolescència. Passada l’etapa d’educació obligatòria l’oferta pel que fa a formació es redueix dramàticament, i tot aquell que no es vol dedicar al sector industrial o terciari ha de marxar a formar-se fora. Això ja té un primer impacte negatiu, ja que molts dels joves que marxen a formar-se no tornen, però els que tenim del desig de tornar hem d’afrontar unes greus dificultats.

Gran part del jovent que tornem ens costa accedir al mercat laborar amb les nostres disciplines allunyades del sector serveis i terciari. La frustració per no poder accedir a una feina especialitzada ens obre novament el meló de plantejar-nos abandonar casa nostra i ubicar-nos a altres comarques o ciutats del mapa, buscant les oportunitats que casa nostre no ens ofereix.

Un cop més, la problemàtica no acaba aquí. Arribat a aquest punt el Ripollès s’ha deixat perdre una gran part de la població jove que s’ha acabat instal·lant fora per tots els motius anteriorment exposats, però els que s’han instal·lat aquí han de fer front a una altra qüestió: L’accés a un contracte i remuneració digne i l’accés a l’habitatge.

Actualment, els contractes tenen un caràcter molt elevat pel que fa a la temporalitat, i en molts casos les remuneracions són molt precàries. Això provoca que l’accés a l’habitatge sigui pràcticament impossible per tots nosaltres, ja que difícilment ens podem emancipar sense haver de compartir pis.

M’agrada pensar que els responsables polítics que tenim a la comarca es dediquen a aquest sector perquè estimen el territori i perquè pensen una comarca viva i dinàmica, però també és palpable que els recursos econòmics, en gran part, van sempre destinats al visitant i a la població envellida. Els joves som conscients que el vot de la gent gran decanta la balança electoral de la comarca, però volem recordar-vos alguna cosa. A llarg termini, si les dinàmiques actuals no canvien i el jovent hem de continuar marxant, el Ripollès morirà. El jovent és el relleu poblacional, però també el conductor vivent de les tradicions i cultura comarcal. Així doncs, si volem que els nostres balls, gastronomia, cultura i tradicions continuïn vives s’ha de pensar i invertir recursos econòmics pel jovent, se’n pugui o no treure un rèdit electoral.