Els de casa tenim una broma sobre el nus de la Trinitat de Barcelona que diu que segurament hi ha algun vehicle (i conductor) atrapat i donant voltes d’una carretera a l’altra des de les Olimpíades de Barcelona ‘92 com si fos l’ànima damnada a cavall del Comte Arnau o un holandès errant qualsevol. Feta la broma, cal reconèixer que els nusos de comunicacions tenen la seva importància. I, en certa manera i pel que fa al trànsit per carretera, Ripoll n’és un.

Ripoll, en canvi, s’ha d’acontentar, després d’anys d’insistir-hi, amb una aportació per a millorar el ferm del carrer Progrés

A Ripoll hi conflueixen la C17, arrribant del sud, i la N260 per l’est en direcció nord (o a la inversa). I a través de Ripoll es redistribueix aquest trànsit cap als respectius destins. Els ripollesos en patim les conseqüències gairebé tots els caps de setmana, ponts, palanques i períodes de vacances pel que fa als vehicles privats, però també entre setmana amb el trànsit de mercaderies. Conseqüència: molèsties als veïns, problemes en el trànsit intern i propi, contaminació tant per fums com per sorolls, desgast extraordinari del paviment i despeses de manteniment de la calçada...

És evident per a tothom que cal abordar aquest problema. L’arribada de la C17 desdoblada, de la que, evidentment, tots ens n’alegrem per les oportunitats laborals i econòmiques que va significar, també ha tingut aquesta contrapartida. No direm que ens hagi sorprès ni que no ho esperéssim, ni nosaltres els ripollesos ni les administracions superiors. Hi ha dos projectes que haurien de treure aquest trànsit de pas de Ripoll i que en aquests moments dormen el somni dels justos en algun calaix: la variant est, que hauria de desviar el trànsit des de l’entrega de la C17 en direcció a Sant Joan de les Abadesses, la Vall de Camprodon i la Garrotxa i la variant supernord, que ha d’eliminar la travessera urbana de la N260 i permetre als vehicles que hi transiten dirigir-se als seus destins sense haver de circular per dins de la trama urbana de Ripoll.

I aquí és on hem fallat com a poble i com a comarca. Durant tots els anys en què l’execució d’obra pública ha estat aturada degut a la crisi econòmica de 2008 calia haver insistit dia sí i dia també tant a la Generalitat, responsable de l’execució de la variant est, com al Ministeri de Foment, responsable de la supernord, en pensar i repensar-ne els traçats, en la redacció de projectes constructius, d’informes ambientals o de qualsevol altre tipus que haguessin permès tenir un projecte a punt per executar quan hi hagués la disponibilitat pressupostària necessària. Així ho van saber fer a Olot, municipi totalment homologable a Ripoll en aquest sentit, que el mes de febrer ja va veure com sortia a licitació la redacció del projecte constructiu de la seva variant, redacció valorada en més de dos milions d’euros. Ripoll, en canvi, s’ha d’acontentar, després d’anys d’insistir-hi, amb una aportació per a millorar el ferm del carrer Progrés. Sort en tenim que la millora de l’R3 va fent via. La reducció del temps de trajecte fins o des de la conurbació de Barcelona de segur que animarà a deixar a casa el vehicle privat, ara que els carburants també s’estan posant impossibles.