La política agrària comuna va néixer l’any 1962. Els seus objectius eren l’abastiment d’aliments a la població i una renda equitativa pels productors. L’any 1992 es va reformar de manera que es va substituir el suport als preus per uns pagaments directes als productors en funció de les hectàrees i caps de bestiar produïts. I s’introdueix la responsabilitat del productor envers el respecte al medi ambient i la utilització de recursos naturals. L’any 2000 s’introdueix una nova política de desenvolupament rural amb l’objectiu de reestructurar i diversificar les explotacions agràries i ramaderes i millorar la comercialització dels seus productes. L’any 2003 una nova reforma fa que els productors rebem un pagament únic no vinculat a la renda sinó al compliment de determinades normes de respecte al medi ambient, seguretat alimentària i benestar animal. Els ajuts de la PAC són finançats majoritàriament per la UE i, en menor mesura, per l’Estat i les comunitats autònomes.

Actualment, tenim sobre la taula una nova reforma de la política agrària comuna. Els seus objectius s’adapten a les necessitats reals de la pagesia i la resta de ciutadans del Ripollès?

Les administracions creuen que salvant les subvencions salven el sector

Des de la seva implantació podem dir que és una política fracassada: l’envelliment i falta de relleu generacional de la pagesia és cada vegada més gran. Els sectors productius estan sotmesos una crisi de preus i costos de producció que fan inviables moltes empreses agràries. No només al Ripollès, a tot Catalunya. A tota Europa. Els objectius de la PAC no s’han complert mai. Si això ho ajuntem amb polítiques autonòmiques urbanocentristes i normatives municipals pensades per afavorir un model turístic estacional, inestable, efímer, desconeixedor i poc respectuós amb la vida i realitat del territori, fan que la pagesia, pal de paller del món rural, estigui a punt de desaparèixer. No arribem al 2% de la població activa a Catalunya.

Equivocadament, les administracions creuen que salvant les subvencions salven el sector. Aquesta idea només beneficia a les grans corporacions que controlen les produccions i els preus, mentre que va en detriment de la pagesia familiar arrelada a la terra. És una situació insostenible econòmicament, socialment i territorialment. La pagesia en som conscients i per això són cada vegada més les iniciatives individuals i col·lectives que treballen per fer valdre el producte de proximitat. Però ens calen complicitats entre la societat i la pagesia per garantir un futur pel nostre país més just, gestionat per qui realment treballa de manera productiva per i de la terra, i no per tècnics experts i funcionaris de despatx, que paguem entre tots, però que viuen d’esquena a la realitat de casa nostra.

La manca de gestió forestal, la falta de suport real per sectors ramaders com l’oví, la reintroducció i sobrepoblacions de fauna salvatge, el turisme descontrolat i la falta de consciència social de la importància de la pagesia, ens està portant a un món rural abandonat i les conseqüències les pagarem molt cares tots. La solució per revertir-ho està a les nostres mans: si som còmplices junts tindrem un territori espectacular, uns pobles plens de vida i uns productes de màxima qualitat. Individualment, escollim quin model de comarca i de país volem amb la cistella de la compra. Si apostes per la pagesia de proximitat, apostes per un Ripollès ric, viu i sostenible.