El passat 27 de juny, el Consell de Ministres va acordar remetre a les Corts Generals el Projecte de Llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGTBI).

Ho fa, des del meu punt de vista, en un moment convuls. En un context de crisi econòmica, de volguda crisi econòmica m’atreviria a dir, tot i que aquesta observació donaria per altres reflexions, i en un moment que, com provinents d’ultratomba, ressonen les veus de l’extrema dreta d’èpoques passades.

Però també es fa 17 anys després de la modificació del Codi Civil que va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe, un canvi normatiu de progrés social sens dubte, que en definitiva durant tot aquest temps ha aportat a milers de parelles gais felicitat.

És una prova de foc per demostrar que som una societat madura i amb criteri

Per tant, malgrat o potser sobretot, atès el context que vivim, es planteja l’oportunitat, novament històrica de fer un pas endavant en la conquesta de drets, ja tocava!
El projecte de Llei que es planteja estableix els principis que han de regir l’actuació dels poders públics, regula els drets i deures de persones físiques i jurídiques, tant públiques com privades i preveu mesures específiques amb l’objectiu d’evitar qualsevol forma de discriminació amb relació al col·lectiu LGTBI.

Com a trets destacables, la norma estableix el Dret a la lliure determinació de la identitat de gènere de les persones trans i la seva “despatologització”, és a dir, l’Estat reconeix a les persones trans el seu dret a ser qui són, sense necessitat de testimonis que ho corroborin, sense l’obligació d’hormonar-se durant dos anys i sense la necessitat que cap informe mèdic indiqui que és necessari perquè són persones malaltes.

Estableix un procediment per dur a terme aquest reconeixement, que ha de quedar resolt en el termini de, tan sols, 4 mesos i al qual podran optar les persones majors d’edat, però també els majors de 16 anys; els menors d’entre 14 i 16 anys amb autorització paterna o materna i els menors d’entre 12 i 14 anys que podran obtenir aquest reconeixement a través de l’anomenada jurisdicció voluntària, és a dir, mitjançant un procediment judicial que es tutela l’interès del menor. Així mateix, la llei preveu el dret dels menors de 12 anys a canviar el seu nom en el DNI i que les persones migrants que no tenen reconeixement d’aquest dret en el seu país d’origen puguin fer el canvi de nom en els documents expedits a l’Estat espanyol.

Per a les persones, nens i nenes intersex, és a dir que en el moment del seu naixement no tenen desenvolupats els òrgans genitals, es preveu una protecció especial de la seva integritat, fins i tot física, ja que no se’ls podrà realitzar cirurgies i la seva família tindrà un termini més ampli per registrar el sexe de l’infant.

El projecte de llei conté prohibicions i sancions, entre elles prohibeix les teràpies de conversió, perquè vol evitar que ningú sigui tractat com a malalt per la seva condició sexual i les sancions poden arribar a ser de fins a 150.000 €.

També preveu com infraccions molt greus els continguts educatius discriminatoris i els actes d’assetjament. Això no obstant, cal tenir present que aquests fets, avui dia, ja poden ser considerats delictes i derivats a la via penal.

Uns altres aspectes destacables de la llei són: el reconeixement del dret als menors de 12 anys a ser tractats pel centre educatiu a què assisteixen amb el nom que ells/elles hagin triat, l’establiment del dret a les dones lesbianes i bisexuals a posar el cognom de la parella als seus fills sense necessitat que hagin contret matrimoni i recull el dret d’accés a tècniques de reproducció assistida, tant per elles, com per les persones trans que puguin gestar.

En l’àmbit laboral també s’estableixen mesures d’igualtat i no discriminació en els centres de treball, amb especial atenció a la integració de les persones trans.

Sens dubte el debat està servit i atès el context que acompanya la tramitació parlamentària d’aquesta transcendent norma és fàcil preveure que hi haurà discussions i arguments de tota mena sobre la lletra concreta del text que es proposa.

En definitiva, és una prova de foc per demostrar que som una societat madura i amb criteri, capaç d’entendre, assumir i empènyer perquè es materialitzin drets a favor de persones que sempre se n’han vist privades.

Un repte que ens posa a prova i que dirà si som capaços d’aïllar el discurs de l’odi i combatre’l fermament, doncs hem de pensar que la maquinària de la xenofòbia i la LGTBIfòbia està en ple funcionament i cada dia a través de missatges que sovint ens arriben subtilment, a través de cares amables, embolcallats d’un màrqueting perfectament dissenyat i estudiat per atreure’n s i blanquejar el discurs de l’odi i la intransigència vestint-la de missatges aparentment inofensius i a favor de la llibertat. Només una dada per estar alerta, segon un estudi realitzat pel Foro Parlamentari Europeu sobre Drets Sexuals i Reproductius, entre el 2009 i el 2018 s’han destinat més de 700 milions de dòlars a finançar plataformes ultraconservadores amb l’objectiu d’influir en les polítiques socials europees i minvar així els drets de les dones, del col·lectiu LGTBI i de les persones migrades.

Per tant, tenim una oportunitat per continuar avançant com a societat, conquerint drets i assumint cadascun de nosaltres la responsabilitat d’actuar amb convicció i fermament en defensa de més drets per a les persones, comprenent que els drets dels altres també són els nostres drets. També, crec que el que ens planteja aquesta proposta de llei requereix l’escolta activa dels nostres joves, de posar-nos en la pell dels nostres fills i filles, perquè sens dubte hi ha una component generacional, i sobretot podem aprofitar l’ocasió per alliberar-nos de prejudicis i discriminacions.

El lema de la multitudinària manifestació que va tenir lloc el dia de l’Orgull a Madrid resava “Front l’odi: visibilitat, orgull i resiliència”. Milers de persones compromeses, reivindicant els seus drets, plantant cara a les envestides de l’odi i sortint al carrer amb alegria, perquè sens dubte ha de ser una festa manifestar-se a favor de la llibertat, de la pluralitat, de la diversitat, de la dignitat, en definitiva, dels drets que ens aporten felicitat.