Turisme postpandèmia

Ja han passat més de dos anys que la pandèmia de la COVID-19 va fer autèntics estralls a la salut de molta gent, i també als sectors productius i a l’economia en general del territori. En qualsevol crisi, sigui causada per un virus o motivada pels «Putin» de torn, el sector turístic sempre és el que primer se’n ressent i ho hem viscut al Ripollès, que és una comarca on el turisme sempre ha tingut una rellevància molt important en la nostra economia.
Per altra banda, el confinament i les restriccions dels darrers dos anys han provocat que aquest estiu la població surti com una autèntica estampida a voltar per tot arreu. Ni la pujada del preu dels carburants ni la dels aliments ha suposat cap fre per gaudir de les vacances, per desconnectar de tot el que hem passat i el que sembla que ens ve en un futur pròxim. Els experts economistes auguren un autèntic apocalipsi econòmic per aquesta tardor i, si la guerra d’Ucraïna continua així, a l’hivern no tindrem res per escalfar-nos. Si va així, de segur que la temporada que ve estiuenca anirà d’una altra manera.
Mentre les vaques són grasses tot va molt bé, però quan són magres venen els maldecaps
Però centrant-me en el territori, considero que el turisme, sigui nacional o vingui de l’estranger, és molt important i vital per la nostra economia. Moltes famílies i empreses depenen i viuen del sector. Residim en un entorn privilegiat, envoltats de meravelles, i ja està bé que les promocionem i que les compartim amb aquells que venen a descobrir-les i a fruir d’elles.
Però com passa amb quasi tot, a banda de les parts positives, també n’hi ha de negatives. En referència al turisme, una d’elles és les massificacions. Ja fa temps que es van establir restriccions a l’accés al Torrent de la Cabana a Campdevànol i a la carretera de Fontalba a Queralbs i, si tot continua així, segur que en algun altre lloc s’hauran d’implementar mesures semblants.
Una altra part negativa seria el greu error que podríem cometre en pensar que només del turisme viu la nostra comarca. Sempre he cregut que malament va un país o territori quan basa la seva economia només amb el turisme. A la nostra comarca hi hauria molts sectors a potenciar i a millorar. Per començar, necessitem unes vies de comunicació com cal i no pas una R3 tercermundista, per poder facilitar el transport del dia a dia de la gent que viu aquí o que hi podria venir a treballar. També cal potenciar d’una vegada per totes l’agricultura, ramaderia i tot el sector alimentari de km0, i necessitem una indústria com cal. Hem d’establir un teixit productiu que sigui prou ampli perquè els joves professionals ben preparats no marxin de la nostra comarca.
En definitiva, el turisme pot ser una bona font d’ingressos per a la comarca, però no podem dependre exclusivament d’aquest sector, perquè mentre les vaques són grasses tot va molt bé, però quan són magres venen els maldecaps.

