Si un trosset del nostre país crema, es crema vida. Es crema passat, present i futur. Vivim en un país mediterrani on el foc forma part de la nostra cultura, però que la desconnexió, cada vegada més gran, entre les polítiques urbanocentristes, l’ecologisme mal entès i la realitat del nostre territori, fa que sovint ho oblidem.

Això és culpa del canvi climàtic? No. És culpa de la deixadesa

Anys enrere ningú havia sentit a parlar d’incendis de sisena generació. Aquests són, explicat molt resumidament, aquells que agafen molta virulència i avancen molt ràpidament perquè troben molt combustible i les condicions climatològiques l’afavoreixen i, al mateix temps, els bombers no poden atacar-los on caldria perquè es veuen obligats a protegir vides humanes i construccions que s’han fet on no s’haurien d’haver construït mai. Això és culpa del canvi climàtic? No. És culpa de la deixadesa.

Quantes dècades fa que la gent que vivim tocant de peus a terra, de i per la terra, diem que els boscos són bruts i el dia que s’escapi una guspira cremarà del Cap de Creus a Esterri d’Àneu? Massa.

La gent que ha patit incendis ho porten gravat amb foc, i mai més ben dit, a la memòria i al cor i el seu sentiment és de pura impotència i ràbia perquè veuen com passen els anys i res canvia en l’àmbit de polítiques forestals.

Els propietaris forestals no poden treure un bon rendiment de la fusta, els pagesos que volen fer recuperació de pastures o rompudes se’ls hi nega, se’ls hi posa tants pals a les rodes com es pot i passa per davant la protecció d’una au nidificant que el sentit comú i la conservació del país sencer. Gairebé no queden ramats i els pagesos desapareixen.

La gestió forestal adaptada a les necessitats reals de cada territori és l’única solució per evitar incendis. Amb tot el que comporta: mosaic del paisatge, ramaderia extensiva, desbrossadores, recuperació i conservació de pastures, extracció de fusta i, sobretot, sentit comú. Els incendis els podem més o menys evitar, però sí que podem fer que les conseqüències no siguin dramàtiques. Els incendis s’apaguen a l’hivern.

Quan passen desgràcies: inundacions, incendis, gelades, etc. fins i tot els telenotícies es recorden dels pagesos, però, m’agradaria demanar a tota aquesta gent que ens defensa tant, quant fa que no menja cabrit? Mira l’origen de les costelles de xai o de l’entrecot de vedella que compra? S’ha plantejat mai canviar les sardines del Marroc pel bistec de poltre criat a les nostres muntanyes i que li aporta tant o més omega 3? Quan anem a comprar estem fent gestió forestal, gestió social i, en definitiva, estem escollint quin model de país volem. Siguem-ne conscients.