La comarca del Ripollès va estar, sortosament, beneficiada durant, aproximadament, uns 100 anys  en els que el desenvolupament industrial va fer concentrar grans empreses al llarg dels rius Ter i Freser per aprofitar l’energia hidràulica. Algunes de les indústries tèxtils i metal·lúrgiques, principalment, varen arribar a tenir entre 500 i 800 treballadors amb dos i tres torns diaris, de dilluns a dissabte, al llarg de molts anys. Això va ocasionar que a principis del segle passat, la majoria de famílies del món rural tenien algun noi o noia que es desplaçava diàriament de la muntanya a la vall per anar a treballar en alguna fàbrica.

En l’època que als pobles i ciutats només l’home portava un sou a la família i la dona cuidava la casa i pujava la canalla, al Ripollès els homes predominaven a la metal·lúrgia i les dones al tèxtil, fins al punt que es varen desenvolupar, principalment en el tèxtil, habitatges socials formant una colònia entorn de l’empresa.

La comarca del Ripollès necessita afrontar nous reptes

Cap a mitjans del segle passat, vàrem poder veure com moltes famílies senceres d’Andalusia i d’Extremadura arribaven al Ripollès en autocar, amb les seves pertinences i fins i tot algun moble, per instal·lar-se en un pis d’una colònia. L’empresa Saphil de la Colònia Santa Maria, va arribar a muntar una escola de Batxillerat per a noies, principalment vingudes de Castella i Lleó, on durant diversos anys treballaven al tèxtil i estudiaven, obtenint al final dels anys, uns estudis i uns estalvis econòmics per retornar amb la seva família.

Quan l’economia es va anar mundialitzant, el tèxtil del Ripollès es traslladà cap a la Xina on era més rendible econòmicament, on els sous eren molt més baixos. Això comportà que moltíssimes dones quedaren a l’atur, encara que en finalitzar la prestació, les més grans i amb un cert grau d’artrosi, pogueren acollir-se a la pensió d’invalidesa permanent, minorant així l’impacte econòmic que va representar per a les famílies ripolleses. Moltes d’aquestes dones, avui ja no hi són, per la qual cosa la taxa de pensions públiques han anat disminuint, fent que l’economia ripollesa se n’ha hagut de ressentir.

Amb aquest historial, la comarca del Ripollès necessita afrontar nous reptes com poden ser:
A) Retorn d’empreses tèxtils de la Xina, en haver-se encarit el transport mundial de mercaderies i mantenint el Ripollès la proximitat del mercat, tot fent que les fonts d’energia hidràulica es consumeixin a la comarca i no a fora.
B) Doble via a l’R3, en el màxim de quilòmetres possibles fins al Ripollès, per facilitar els desplaçaments de persones que, residents a la comarca, puguin treballar en altres localitats entre Ripoll i l’Àrea metropolitana.
C) Telecomunicacions i Fibra òptica a tots els municipis i barris per afavorir el Teletreball des de la comarca.
D) Desviament Est de Ripoll cap a Sant Joan i Camprodon a fi d’afavorir l’accessibilitat al Ripollès, per esdevenir el Jardí setmanal i vacacional de l’Àrea metropolitana de Barcelona.
E) Mantenir i millorar les escoles de Formació Professional i Estudis Superiors.
F) Mirar que puguem ser una de les comarques més bones del món per a viure-hi.