El Parlament de fireta

La notícia política a Catalunya aquestes últimes setmanes ha estat la destitució com a presidenta del Parlament de la senyora Laura Borràs, diputada de Junts per Catalunya. Es veu que a la senyora Borràs se l’està investigant per presumptes delictes que no tenen a veure (perquè ens entenguem) en l’àmbit polític. Bé, la seva destitució ve donada perquè Esquerra així ho vol, cosa que no fa pudor després de veure com estan actuant des de la farsa del 2017; ara bé, la pregunta és què està fent Junts en aquest sentit. Recordem que qui governa Catalunya són els dos partits i, així doncs, si es tiren els plats al cap uni altre dia sí i dia també, per què no es trenca aquest (des)govern de fireta d’una vegada i anem a eleccions? La cadira pesa massa? La cadira d’uns i altres, evidentment.
Què en serà d’aquí a deu anys d’aquesta, la nostra, mil·lenària nació?
El problema ve de més enllà, de la mentida perpetuada des de fa anys (i que molts vam creure’ns i combregar-hi) en nom de la independència del país mentre gestionen una autonomia que cada vegada és més una simple regió que una país pròpiament. Les seves baralles de cadires fan que molts els segueixin el corrent mentre qui es queda sense llums és el país sencer; només cal anar a voltar per qualsevol ciutat per veure la degradació social que patim entre la inseguretat, la pèrdua de la llengua, les tradicions, la cultura i la substitució demogràfica a la qual acabarem abocats. Què en serà d’aquí a deu anys d’aquesta, la nostra, mil·lenària nació? Potser no en serà res, però ells continuaran posant al programa electoral que faran un “embat democràtic” a l’Estat espanyol mentre van a viure a Suïssa i omplen el cap dels ciutadans amb les seves polítiques del pensament únic “progressista”.
Així doncs, poc importa qui gestioni les normatives parlamentàries de la colònia, poc importa si es diu Laura o Alba, si prové de l’esquerra o de l’esquerra de l’esquerra. Només importa que qui hi perd és Catalunya i els catalans, que d’aquí poc passarem a millor vida si la cosa no canvia.

