Ens convé, la pausa de l’estiu. Ens convé personalment, a cadascun de nosaltres que estigui en disposició de fer-la. I també ens convindria com a país i, més específicament, dins del col·lectiu independentista. Una pausa no només per agafar forces sinó per fer una certa neteja de toxicitat i mala lluna, detectable sobretot per aquells que ens movem en les xarxes socials. Si acceptem que la vida política i social també transcorre en funció del calendari escolar i laboral, podem dir que el curs l’hem acabat estressats, malhumorats i barallats.

No és funció de la nostra entitat entrar en els detalls d’aquests enfrontaments, ni molt menys donar o treure raons. És aquesta una tasca que correspon als partits polítics, dels que no volem -ni mai hem volgut- ocupar el lloc. Cadascú assumeix la seva part de responsabilitat i de feina. Però sí que, reiteradament, des d’Òmnium Cultural s’han fet crides a la necessitat de fixar una estratègia compartida que evitaria segons quins espectacles poc edificants. I s’han invertit esforços a fer-la possible, no sempre culminats amb èxit. És el moment de reiterar-ho i, en la mesura que sigui possible, arribar a la Diada més units. Com sempre, estarem al costat dels companys de l’Assemblea en la convocatòria del dia 11 de setembre a la tarda, a Barcelona, i durant el dia ja anirem fent d’altres activitats al passeig Lluís Companys, des de la Fira d’Entitats a un acte polític al migdia. I després de la manifestació, el concert amb Lildami, Els Pets i Roba Estesa. Potser la situació actual ens porta al desànim, però una jornada com aquesta ha de servir, sens dubte, per recuperar-los i encarar el nou curs, amb la vista posada també en la commemoració del cinquè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre.

Podem dir que el curs l’hem acabat estressats, malhumorats i barallats

També ens trobareu aquests dies a peu de carrer, al Mercadal del Comte Guifré, a la nostra parada davant de la seu d’Òmnium Ripollès, per parlar de tot això i del que vulgueu. I si cal, per escoltar les crítiques, que ens ajuden a construir i avançar. Posem-hi tots plegats un xic de reflexió i que l’estiu serveixi per aportar calma en el remogut panorama català i sobiranista.

I òbviament, també tindrem el pensament en un altre aniversari que ens commou, el dels cinc anys dels atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils, que ens van deixar tan tocats al saber que els seus autors procedien de la comarca. El nostre pensament és, primer de tot, amb les víctimes i amb els seus familiars, entre les quals comptem també persones del Ripollès que van patir el trauma de trobar-se al lloc dels fets, i a les que no se’ls ha reconegut prou el patiment psicològic que això els ha causat. Ho diem des de la voluntat d’ajudar a construir una societat en què l’arrelament i el sentiment de formar part d’una mateixa comunitat, d’un mateix poble, facin impensable, mai més, una acció terrible com és l’assassinat d’uns conciutadans.