No moren només els homes, els animals i les plantes. Les viles també poden perdre el pols. Les cases on a suara hi havia rialles, cridòria i plors, s’esfondren sense que l’heura pugui estacar-ne les pedres. No hi ha ningú que vulgui ni pugui viure sense serveis, sense veïns i sense comunicacions. El despoblament de la Catalunya humana i rural xoca amb l’increment frenètic d’habitants que reben els nuclis urbans, despersonalitzats i atapeïts.

Cal un model a llarg termini que garanteixi l’habitabilitat diària i permanent

En una època a on les plaques solars i la deslocalització laboral (via ordinador), facilitarien poder viure dalt els cims més inhòspits, resulta que les administracions són incapaces de resoldre serveis bàsics com la sanitat o l’educació. Ho hem vist aquí mateix, a Campelles, a on s’ha mantingut a base de reivindicacions i batalles, el transport escolar, i ho hem vist a Ogassa, on malgrat les reivindicacions i les batalles, no s’ha garantit.

Persones que han nascut i viscut a viles petites i encimbellades, se n’han anat a cercar les garrofes lluny de la terra a on de xics es pelaven els genolls. Ningú ha procurat que no ho fessin, ningú ha batallat perquè poguessin compartir amb llurs fills, els paisatges que ells guaitaven, embadalits, asseguts a la falda dels avis. Alguna cosa s’ha trencat. Alguna cosa s’ha perdut.

L’auge de les segones residències ha estat pur maquillatge per fer veure que el mort era viu, un maquillatge que sovint ha amenaçat la paciència i la quotidianitat dels autèntics veïns.

Les esquelles de les vaques, el fet d’escatainar de les gallines o el fet de dringar de les campanes ha set motiu recurrent de denúncies i retrets, i la prova definitiva, que l’equilibri territorial no es pot basar en pegats maldestres ni provisionals.

Cal un model a llarg termini que garanteixi l’habitabilitat diària i permanent, que cerqui l’arrelament de les famílies i que perpetuï un veritable relleu generacional; avui fet miques per anys i panys de manca de drets i d’oportunitats, i pel sempre omnipresent, abandó administratiu.

Quan Catalunya sigui un Estat lliure, bé deurà poder dedicar part dels impostos, avui espoliats, a la reconstrucció i preservació de totes aquestes viles; reserves naturals de la nostra història i de la nostra catalanitat.