Podria ser que per alguna via informativa us arribi la notícia del fet que el fredolic és un bolet tòxic. Que hi ha evidències científiques en aquest sentit. És veritat. Però us ho vull comentar per evitar els malentesos i tranquil·litzar els ànims. Per entendre-ho adequadament cal explicar abans el cas d’un altre bolet.

L’any 2001 es publicà en una revista científica de reconegut prestigi el cas clínic d’una mort per consum de Tricholoma equestre a França. És un bolet que aquí coneixem per verderol, canari, groguet o xaberniscle. Un any més tard, a Polònia, s’hi afegien dos casos més. La resposta immediata dels governs de França, Itàlia i Espanya (per citar-ne alguns) va ser prohibir-ne la comercialització. Fins avui dia. Per tant, tot i ser un bolet tradicionalment consumit a la comarca, avui dia no es pot vendre.

La dosis que caldria consumir per a generar toxicitat es calcula que estaria entre 12-19 kg de bolet fresc

La mort dels consumidors es va deure a rabdomiòlisi, una ruptura greu, estesa, de la musculatura. Quan aquesta ruptura succeeix el contingut de les cèl·lules musculars es vessa a la sang. La mioglobina muscular en alta concentració danya el ronyó i condueix a la mort si no s’intervé oportunament. A banda, els enzims propis de les fibres musculars els podem valorar fent una anàlisi sanguínia. El més emprat és la creatina-cinasa (CK), també coneguda com a creatina-fosfocinasa (CPK). La seva concentració en sang ens permet avaluar la gravetat de la intoxicació.

La toxicitat del xaberniscle s’ha estudiat arreu del món. I els resultats són controvertits. És evident que per certes persones aquest bolet és tòxic, però molts investigadors consideren que no hi ha dades suficients per a classificar-lo com a no comestible ni com a metzinós. Per quines raons?

Primordialment perquè totes les persones afectades sempre han consumit aquest bolet en quantitats que no són gens habituals. Són terriblement exagerades. Quantitats que s’han contrastat amb animals de laboratori: 4 kg de bolet fresc consumits durant 5 dies seguits per una persona de 60 kg! Per tant, la majoria d’investigadors consideren que a les dosis habituals aquest bolet caldria que fos considerat comestible, però que cal recomanar que no es mengi de manera sovintejada.

El fredolic (Tricholoma terreum), és relativament proper al verderol. Si bé en aquest darrer no s’ha trobat mai un metabòlit responsable de la toxicitat ni de la rabdomiòlisi, no és així amb el fredolic. L’any 2014 uns investigadors xinesos indicaven que el nostre fredolic contenia habitualment determinats triterpenoids tòxics i que calia considerar-lo un bolet no comestible. Però hi ha dos apunts que cal fer a aquest treball: La dosis que caldria consumir per a generar toxicitat es calcula que estaria entre 12-19 kg de bolet fresc. I caldria afegir: No s’ha avaluat què succeeix amb els triterpenoids quan es cuinen els bolets. Tampoc es coneix cap cas de rabdomiòlisis ni afectació de la creatina-cinasa.

Des d’aleshores s’ha escrit força articles de divulgació al respecte pel què és probable que us arribin notícies alarmistes respecte a la toxicitat dels fredolics. Però un cop més, cal insistir que la visió científica indica que a dosis i freqüència habituals, el fredolic és un bolet perfectament comestible. Per sort.