Tornem-hi per vèncer!

Aquest any, a diferència dels últims quatre, tot i que continuo ajudant entre vestidors, no he participat en cap decisió política de l’11 de Setembre. Tot i això, diversos veïns de la comarca m’heu anat demanant si aniria a la manifestació i per què. Sobretot demaneu motius per sortir de casa en un moment, podríem dir, d’ànims baixos.

 

La desídia independentista que tenen els caps dels partits suposadament independentistes és ben evident

 

 

 

 

 


Llegint l’article que feia l’any passat per animar-vos a agafar els autocars del Ripollès i anar a la manifestació de Barcelona, veig que els motius són els mateixos, però que aquest any encara n’hi ha més. L’any passat us deia que els independentistes sempre hi érem “a totes les eleccions, a totes les converses, a tots els mitjans internacionals, a totes les lluites socials...” i per això hi havíem de seguir sent. Però per què aquest any em dieu que en teniu menys ganes i jo us dic que per aquest motiu és encara més necessari? Pel moment polític actual (polític partidista i institucional, més aviat). No crec que calgui citar aquí les vergonyes d’uns i altres; em sembla que la desídia independentista que tenen els caps dels partits suposadament independentistes és ben evident.


Aquest fet és el que us fa tirar endarrere i jo us dic que precisament aquest és el fet que us ha de fer anar endavant. Sortiu al carrer, baixeu a Barcelona, seguiu la manifestació que acaba al Parlament i deixeu clar què és el que exigim.


I tornar-los a votar al Parlament? Això ja és un altre tema. Com us deia, ja no formo part de la direcció nacional, però és sabut per tothom que el nostre Full de ruta obre la porta a una llista cívica. Aquest nou curs polític pot ser, si com a poble ho desitgem, el d’aquest projecte polític i el d’altres que també m’han comentat que s’estan movent (i que són innovadors i interessants), però per dur-los a terme cal, com deia, que hi siguem, que hi siguem sempre i que ens mostrem forts i decidits. Si no ens agrada el curs actual, sortim al carrer i movem-nos per canviar-lo.