El punt 8.3 de la llei de vedes d’enguany és el viu reflex, o bé d’una ignorància supina, o d’una mala fe refinada. Tradicionalment, la tarda abans de la batuda, i en d’altres el mateix matí de la cacera, se surt a buscar les petges i senyals per localitzar el lloc on fer la batuda. Això, amb la nova normativa, ha passat a la història.

De res han servit les queixes, reunions i entrevistes fetes. Hem hagut de fer vaga perquè ho entenguessin, però ni així. En una jornada de batuda les més de 900 colles del nostre país haurien abatut uns 3.000 senglars que avui encara corren, i el que correran.

El que és realment preocupant del fet és que els que tenen la responsabilitat del món de la caça, no ho entenguin. Lamentablement, tenim gent al govern de Catalunya que el desconeix.

Es ven la imatge del caçador com un depredador. Malauradament, en un parell de generacions no en quedaran

No és pas l’únic cas que vivim, n’hi ha d’altres. Recordeu el de la pesca de la truita sense mort? Avui als rius només hi ha pescadors amb plomes. Tots recordem quan ens recomanaven no malgastar el paper. Deien que els boscos desapareixerien. Avui es podreixen o es cremen.

Es ven la imatge del caçador com un depredador. Malauradament, en un parell de generacions no en quedaran. Aleshores qui farà front als senglars, als cabirols, als cérvols que al Berguedà tant preocupen? Dic això per les estadístiques. Als anys 90 a Catalunya hi havia més de 90.000 caçadors. Avui som 30.000. Som els que repoblem la caça, que netegem els camins i vetllem pel territori. Paguem pel permís d’armes, la llicència de caça, l’assegurança, la federativa, paguem pels terrenys públics i els privats, per caçar-hi, etc. Ho farà algun altre col·lectiu com boletaires o ciclistes?

Ja ha arribat el moment de dir prou. Mai m’ha agradat barrejar la caça i la política, però companys no us diré pas quins, però per les pròximes eleccions que ja s’acosten valdrà la pena pensar-hi i votar els que ens entenguin i ho tinguin clar.

No els que avui patim.