Ara que val a badar una mica, reflexionem sobre el començament d’aquest curs escolar. Sembla que s’acaba d’anul·lar una vaga amb la promesa de contractar més mestres i professors a partir del mes de gener. Les vagues que s’han fet fins ara han servit per visualitzar alguna cosa? Jo penso que sí. Que hi ha un malestar general, que s’ha perdut el rumb, que anem a les palpentes, els professionals de l’educació ho saben, saben que com a ninots mecanitzats s’activen per fer una feina que no poden fer ben feta per més vocació que hi posin, perquè no donen l’abast. No es treballa de forma relaxada, es pateix.

S’inicia el curs amb mil entrebancs, encara que des dels mitjans de comunicació ens facin creure el contrari

Els equips directius van desbordats fent de pont entre l’administració i el personal del seu centre. Tot plegat és un desgavell. El decret d’inclusió no és enlloc. Hi ha milers de Tècnics d’Integració, el dia abans de començar el curs, assistint a uns nomenaments amb un mètode anacrònic. Hi ha milers de docents que no han vist cap currículum de les assignatures noves de trinca. Es trobaran el curs ben preparat els alumnes? No. S’inicia el curs amb mil entrebancs, encara que des dels mitjans de comunicació ens facin creure el contrari. Molts centres no gaudeixen dels monitors que caldrien per cobrir les tardes. I tots els monitors tenen les titulacions reglades? Quin coneixement en tenen dels alumnes? I quina ràtio? I amb quin propòsit es fan aquestes activitats de lleure? Preparar activitats de lleure no és gens fàcil. Fer de monitor comporta una responsabilitat que vostè no ha tingut en compte, senyor conseller. Sembla que se’n rigui dels monitors, dels mestres i de les famílies.

Fer de monitor vol dir que s’han de preparar bé les activitats, no es pot improvisar. Ser responsable de la Conselleria d’Educació no vol dir només quedar bé davant de la galeria. I les hores de vetllador que es retallen? I la matrícula viva? Hi ha escoles que ja han sobrepassat de llarg les seves reserves. Hi ha les aules d’acollida que calen? I els professionals per abordar totes les necessitats d’alumnes i famílies? No, no hi són. I la formació professional? Quants alumnes s’han quedat al carrer? La precarització, la burocratització és el pa de cada dia. Quin model de sistema educatiu tenim? Veiem milions d’euros que passen a les multinacionals comprant ordinadors, i els continguts on queden? Potser no els interessa que aprenguem a formular-nos preguntes, els desmuntaríem la seva manipulació.