A muntanya hi ha 6 espècies diferents de rovellons. Espècies que, des d’un punt de vista culinari, no tenen res a veure. Les comentarem una a una per a poder-les diferenciar. Però abans entenguem-nos amb el vocabulari que faré servir. Diferenciem dos tipus de rovellons: els de sang vermella, que també anomenem rovellons vers o veritables, i els de sang taronja, anomenats pinenques o pinetells. Tots però són rovellons. Dit això, comencem.

Si volem gaudir dels millors rovellons, és bo centrar les sortides a partir d’aquesta segona quinzena de mes

El primer rovelló a aparèixer sol ser el pinetell de pi negre, que com és lògic només el trobem en els boscos més enlairats. És un rovelló de barret grisenc i làmines taronja viu. Sol sortir en grups, rarament solitari. Fa il·lusió trobar-los pel fet de ser els primers, però culinàriament són dels pitjors.

Segueix per ordre el pinetell d’avet, de sang taronja molt abundant, sempre sota avet. També és un bolet generós en el nombre però menor al plat. De qualitat semblant al de pi negre.

Just després venen els dos més reconeguts: el pinetell ver i el rovelló ver. El pinetell ver, de sang taronja, creix vora tota mena de pins, ginebrons i boixos, és un bolet indiferent al tipus de sòl. Creix en sòls silicis, calcaris, sorrencs i en argilencs. És de color taronja viu i amb les rotllanes de la superfície del barret ben marcades. És un dels més apreciats a la cuina de muntanya, però no el millor.

El rovelló ver és el de més qualitat gastronòmica. És un bolet més aviat pàl·lid i de sang vermella inconfusible. És un esclata-sang. El podem trobar, el trobem, en pinedes i sempre en terrenys calcificats. Mai en llocs silicis. Per tant, és típic del PrePirineu i de localitats determinades del Pirineu. Per sort en tenim força exemples a la comarca.
Finalment, resta una forma intermèdia (el rovelló pinetell), de sang taronja que en pocs minuts esdevé vermella, i el rovelló de pícea, una conífera aliena al Pirineu i que només trobem plantada en jardins o en determinades reforestacions. Són d’aparició puntual i només els podem diferenciar els micòlegs i aficionats coneixedors.

Resumint, si volem gaudir dels millors rovellons, és bo centrar les sortides a partir d’aquesta segona quinzena de mes i, si és possible, en terrenys calcaris. Feu la prova i diferencieu pinetells de rovellons. Posats al plat, primer un i després els altres. A veure què opineu.