Quan viatges i acabes amb el cap ple de sensacions, visions i informacions, cal esperar uns dies, setmanes, mesos o anys, per tal que la memòria es desenvolupi i adquireixi personalitat, a vegades amb un caràcter propi.

La memòria és una qualitat humana ben curiosa. Tenim la capacitat d’emmagatzemar i recordar (recuperar és un terme massa tècnic i nou, que crec poc adient per l’organisme humà), que prèviament hem sentit, vist, escoltat o dit.

La memòria, però, és un procés. Necessita temps per a consolidar les dades que hem sentit, vist, escoltat o dit.

El filòsof grec Plató (segle V-IV abans de la nostra era) considerava que aprendre és recordar.

La memòria, diuen els estudiosos, té tres fases o processos successius: la codificació de la informació, el seu emmagatzemament i la recuperació en un moment posterior.
En totes les fases o processos de la memòria hi ha moltes trampes.

Ja el que sentim, veiem, escoltem o diem és subjecte a molts elements distorsionadors. Des de les visions oníriques als malentesos de la parla, passant pel que entenem d’una determinada manera o llegim i veiem de manera preestablerta o amb perjudicis.

La memòria forma part important de l’experiència personal, per tant, de la capacitat de fer i millorar les accions humanes

Però més complicat és encara el procés d’emmagatzemat, ja que l’acumulació compta amb un mecanisme, un oblit progressiu, la col·locació en sectors o llocs incorrectes, la simple distorsió, la destrucció parcial i les amalgames i connexions de fets que no tenen relació o formen part d’una altra experiència o fet.

Els especialistes diuen que l’emmagatzemament té una pèrdua progressiva si el cervell no rep nous estímuls per activar el record, tot i que l’oblit absolut mai es dóna. Això diuen els experts, encara que la nostra sensació sigui la manca de memòria, de tot o d’elements concrets o així ens ho sembla.

La memòria forma part important de l’experiència personal, per tant, de la capacitat de fer i millorar les accions humanes.

És molt curiós que la gent té memòria per certes coses o temes: Hi ha qui té memòria a curt o a llarg termini, qui és capaç de recordar la topografia, determinades tècniques o certs elements comunicatius.

La memòria és molt traïdora. La mala memòria ens fa, a vegades, molt males passades, i si tinguéssim més memòria, moltes vegades no cometríem les mateixes errades o cauríem en les mateixes trampes.

El dibuixant Valentí Castanys (Barcelona, 1898-1965) va titular la seva autobiografia com La memòria es diverteix (Barcelona, 1964). És una manera de fer funcionar la memòria, però diuen que les pràctiques afavoridores de la memòria son els períodes de descans, la verbalització i la pràctica repetida d’accions, una certa estabilitat, una bona i saludable vida.

La memòria resulta un excel·lent element constituïu de les persones. Si tinguéssim més memòria molt segurament seríem mes savis, més savis i intel·ligents i més lliures. Així, doncs, més memòria, que ens permetrà ser més intel·ligents.