Els anys passen i els fets perduren. I els fets són tossuts i concloents, ja que demostren que el nivell de la gestió i del compromís de salvaguarda i cura sobre el monestir de Santa Maria de Ripoll és baix o quasi inexistent.

La constatació d’aquesta dita és la inexistència, després de molts anys de ser declarat patrimoni cultural (1931), de més de quaranta anys de gestió del patrimoni per part de la Generalitat de Catalunya, després de reiterades indicacions sobre la necessitat i quasi obligatorietat de tenir-lo, que encara no comptem amb un pla director del monestir de Santa Maria de Ripoll, que continua sense un instrument de gestió bàsic i indefugible.

Entremig, ha existit l’aprovació (2008), per part de la Comissió de Patrimoni de Girona, d’un Pla Director de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, que establia, bàsicament, només mesures de gestió d’ús i d’accés; i ha existit la candidatura de la portada romànica de Ripoll a Patrimoni de la Humanitat, de la que tenim poques notícies positives.

Si no hi ha pla director, no hi ha compromís. Un monument com el monestir de Santa Maria de Ripoll, pel seu valor històric i artístic mereix un millor tracte per part de la seva propietat i de les administracions encarregades de la seva protecció

Segons la Convenció para la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, aprovat a París (1972), per la Conferència General de la UNESCO, per a la protecció i gestió del patrimoni cultural, s’establia com essencial, per tot el patrimoni cultural material i immaterial, comptar amb un “pla de gestió apropiat”.

En concret la convenció de la UNESCO creu “indispensable adoptar […] un sistema eficaç de protecció col·lectiva del patrimoni cultural i natural de valor excepcional organitzat d’una manera permanent i segons mètodes científics i moderns”.

Un pla de gestió d’un patrimoni és un document on s’exposen els aspectes patrimonials significatius de cada monument, la seva forma de gestió, es detallen les polítiques i plans apropiats per la conservació coneixement i millora, estableixen programes concrets d’estudi, de manteniment i millora, s’estableix un pla d’usos... Res d’això existeix pel monestir de Santa Maria de Ripoll.

Ja fa uns anys, una alt càrrec de la Generalitat de Catalunya, una encarregada del seu manteniment, va dir que un pla de gestió del monestir de Ripoll no era necessari, que ja que s’estava actuant.

A vegades, per endolcir la malifeta, es parla de què s’està redactant o que està a punt de presentar-se. Des de quan i fins quan, amb aquesta enganyifa?
Si no hi ha pla director, no hi ha compromís. I així, anem fent!

Es va fer un plànol amb georadar que encara, molts anys després, no s’ha presentat al públic ni als estudiosos. La part gòtica del claustre continua sense una mínima endreça, tasca de manteniment i neteja. No hi ha cap pla d’excavacions del conjunt monàstic. I podríem fer una llarga llista de feines i treballs a fer-se o continuar-se.

Per cert, cal felicitar la col·locació d’una xarxa que impedeix l’entrada d’aus al pati del claustre; però les accions posteriors que semblen lògiques no estan programades ni hi ha cap previsió de què es facin. Un monument com el monestir de Santa Maria de Ripoll, pel seu valor històric i artístic mereix un millor tracte per part de la seva propietat i de les administracions encarregades de la seva protecció.

I, en aquest sentit, tenir un pla de gestió, elaborat de manera participativa, comptant amb totes les parts implicades, seria una bona forma de mostrar una estimació que moltes vegades es pregona, però que no té després mostres palpables que verifiquin i certifiquin aquesta suposada estima i cura que se li deu al monestir de Santa Maria de Ripoll.