Fa uns dies la Plataforma ciutadana ‘El Ripollès existeix!’ i el grup d’activistes ‘Perquè no ens fotin el tren’ varen fer un comunicat conjunt.

Primer, deien que en una reunió a Vic es van constatar els avenços fets durant aquests anys i es va manifestar que ara l’R3 és a l’agenda política.

La veritat és que han existit avenços en el ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, però no estic pas gaire d’acord amb la lloa que traspua el comunicat. Millores com la col·locació d’una catenària compensada o la neteja del túnel del Cargol i de Toses eren feines que calia abordar de manera imprescindible si es volia continuar donant servei.
La realitat és que la línia R3 continua donant un servei mínim (així ho afirma el comunicat, dient que cal perseverar per potenciar la línia i assolir els estàndards de qualitat dels ferrocarrils europeus) i que les inversions necessàries per a un futur continuen sent inexistents.

Perquè aquesta és la substància del problema. Durant molts anys, ja més de cent, la línia ferroviària de Barcelona a Puigcerdà ha gaudit i patit una desinversió total. Una desinversió que per flexionar-la caldrien, no les inversions que s’han fet, ni les que hi ha previstes, sinó una grandiosa inversió, un canvi total d’actitud, una millora copernicana. Abocar-hi molts calés.

La realitat pura i dura és que continuem amb un ferrocarril del segle XIX

De declaracions n’han existit moltes. De tant en tant, Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, ens ofereix perles. Feia poc ens deia: “Ara la preocupació no és la falta d’inversió, sinó l’acumulació d’inversió en poc temps”.

O sigui, que ens cal estar preocupats per unes inversions que, almenys aquesta és la meva impressió, són pur foc d’encenalls i joc d’artificis. És una trampa! Ens diu que ens cal ser conformistes!

El passat 24 de novembre de 2022 va tenir lloc a Vic, al nou paranimf de la Universitat Central de Catalunya, l’acte de presentació de la proposta ferroviària per al desenvolupament del corredor de l’R3, que anava en la mateixa línia de conformisme.

El temps donarà la raó a una opinió o l’altra. Però la realitat pura i dura és que continuem amb un ferrocarril del segle xix, amb unes inversions promeses, però que encara enlloc es veuen ni són tangibles.

La línia ferroviària de Puigcerdà s’hauria de desdoblar fins a Torelló, on caldria una estació d’intercanvi modal. S’hauria d’estar treballant en el tram del Congost i de Montcada a Parets. Estem en el terreny de les promeses i de poques realitats. I cal un termini raonable per finalitzar les obres, no de deu o vint anys!

Després d’anys de sentir promeses, sols es pot donar fe dels actes, no de les intencions que s’esvaeixen com el fum i se les emporta el vent.

Com deia el comunicat conjunt de la Plataforma ciutadana ‘El Ripollès existeix!’ i el grup d’activistes ‘Perquè no ens fotin el tren’ caldria, més enllà d’estar en l’agenda política, accions concretes i clares de millora (més enllà d’inversions en millores d’infraestructures). Més vehicles i trens, més servei horari i que sigui una línia internacional. Estem davant una línia ferroviària internacional (no sols davant unes Rodalies que serveixen a Vic).