El pròxim mes de maig, concretament el diumenge 28 de maig de 2023, exactament “el quart diumenge del mes de maig”, com fixa la llei, com cada quatre anys, de manera regular i constant, se celebren eleccions municipals.

Han passat ja onze mandats municipals des d’aquelles llunyanes eleccions municipals del dimarts 3 d’abril de 1979.

Per cert, que foren convocades bastants mesos abans, el 27 de gener de 1979, per la importància que se’ls hi donava en la configuració d’una societat democràtica. Ara encara no estan convocades.

Eren les primeres eleccions municipals democràtiques fetes mitjançant sufragi universal. Abans només havien existit dues eleccions democràtiques, les eleccions a Corts Generals de juny de 1977 i d’abril de 1979.

Les eleccions municipals tenen un caire molt diferent de les altres eleccions que existeixen (eleccions al Parlament Europeu, generals o al Parlament de Catalunya). Són unes eleccions molt properes i on les relacions personals tenen un paper important.

Hi ha poca gent que vulgui dedicar temps a un ajuntament, a estar gestionant uns serveis o fent d’oposició

Com un exemple, jo ja tinc decidit el meu vot, i no per afinitat ideològica o de partit, simplement per proximitat i afecte personal a un cap de llista. Si pensés en altres paràmetres fora del municipi estic segur que mai votaria aquella llista.

També ha canviat molt l’ambient. A les primeres eleccions municipals hi havia molt engrescament i els regidors escollits tenien oportunitat de treballar molt, ja que les necessitats i possibilitats eren molt grans.

Hem de tenir molt present que els municipis són els gestors d’uns serveis públics als quals moltes vegades no donem gaire importància o que no valorem en la seva justa mesura. Els municipis són els responsables de l’urbanisme, de carrers i places, del nostre paisatge proper, de serveis essencials com la recollida d’escombraries o l’abastiment d’aigua potable i de l’enllumenat públic. El miracle que cada dia desapareixen les escombraries i que en obrir una aixeta surti aigua, són alguns dels serveis que fan els ajuntaments.

Ara tot és més complicat. Els grups, encara que sigui de partits grans o amb prestigi, tenen dificultats per omplir les seves llistes. Hi ha poca gent que vulgui dedicar temps a un ajuntament, a estar gestionant uns serveis o fent d’oposició.

És per això que, malgrat la meva opinió, negativa i pessimista, cal dir-ho, sobre les llistes municipals que s’estan formant, tant a Ripoll, com a altres pobles de la comarca o a Barcelona. Cal agrair i encoratjar als seus components, als que hagin optat per formar part d’unes candidatures, per optar per realitzar un servei públic, conformant equip de govern o d’oposició durant els pròxims quatre anys als municipis, siguin petits o grans.

La meva modesta opinió és que en els darrers anys la qualitat personal i professional dels candidats municipals que conec s’ha devaluat molt. És una consideració que cal lamentar.

Cada cop més en l’àmbit municipal hi ha un replegament dels plantejaments de les candidatures, que se centren molt en el fet que es pot fer al municipi i poc en aspectes generals que afecten a tots els municipis en general, a la comarca, per exemple. Es valora poc, per exemple, un programa municipal d’actuació, concret i clar.
Temes com el transport públic, que en el nostre cas sols poden ser de caràcter interurbà, no acostumen a aparèixer gaire en els programes electorals municipals.
Tenim les eleccions municipals a la porta, no estem davant unes eleccions qualsevol, malgrat que el nostre interès hagi minvat i la rutina ens aclapari.